La igualtat en el matrimoni és per fi possible a Alemanya després que el 83% de la població votés al seu favor en una enquesta representativa i que la pressió dels partits conservadors en la campanya electoral augmentés; 16 anys després que els Països Baixos, el país veí, fos el primer del món en permetre el matrimoni de persones del mateix sexe el 2001.
Després dels Països Baixos, a Europa el matrimoni entre persones del mateix sexe s’ha equiparat al matrimoni entre un home i una dona a Bèlgica (2003), Espanya (2005), Noruega (2009), Suècia (2009), Portugal (2010), Islàndia (2010), Dinamarca (2012), França (2013), el Regne Unit (sense incloure Irlanda del Nord) (2014), Irlanda (2015), Luxemburg (2015) i Finlàndia (2017). Aquests són només 13 dels 49 estats que geogràficament formen part d’Europa, i ni tan sols la meitat de la Unió Europea.
La lluita per la igualtat de drets a Europa es troba, per tant, lluny d’acabar-se. En un text molt personal, l’artista de poesia slam Veronika Rieger escriu sobre la sensació que es tracta al seu amor com si fos de segona classe, i fa una ullada a la hipocresia dels arguments que la gent presenta constantment.
Igualtat, el mateix, tots iguals
Una contribució invitada de Veronika Rieger / 28.6.2017
Un passatge: Llei Fonamental de la República Federal d’Alemanya
Article 3
(1) Totes les persones són iguals davant la llei.
Em desperto. Ombres nocturnes, giro a l’esquerra, la novia dorm. Giro a la dreta, mòbil – l’encenc: titular, primer aniversari del tiroteig en el club gai Pulse a Orlando. 49 persones mortes. El món continua girant, i jo també em giro.
El despertador està sonant, la novia obre els ulls, parpellegem i ens arriba l’olor del cafè, les frases es fan més llargues de mica en mica. Els metros passen per l’estació a cada minut, les soles de les sabates donen puntades de peu a la rutina diària en passadissos universitaris alts i buits.
Hores de rutina diària més tard, buido la bústia. Trobo, de veritat, la cinquena invitació per a un casament a l’estiu; primer em prenc un altre cafè, i obro el sobre:
Llegeixo per sobre les paraules decorades, dimonis, realment has d’enviar una carta responent, hi ha dos possibles respostes:
1 Vindré encantada
2 Vindré amb el meu xicot
No em puc creure la segona opció (les tasses de cafè em posen massa hiperactiva). Surto. Truco la novia, anem de compres. En el camí de 983 metres que porta al metro, haver de tractar amb les mirades del voltant. “Maleïdes lesbianes”, no tinc una resposta intel·ligent per a aquests comentaris idiotes de quinze anys. Les finestres del metro de nou. Al centre de la ciutat tractant amb les mirades i amb la propaganda electoral.
Realment estic interessada en la política, però mai abans havia tingut un desig tan gran de votar. Vull dir, de veritat, mai. Ja que cada partit em diu que són oh, tan liberals, i a favor d’això, però cap ha fet ni un pas durant anys per canviar realment quelcom. Trobo els partits tant de confiança com els pallassos assassins de l’any passat a Westpark.
Aquesta estúpida invitació està encara a la meva bossa.
Els nacionalistes de dretes es troben encara a la Marienplatz, però sembla que s’estan tornant més joves. El que hi ha al mig podria tenir l’edat del meu germà. Pensant en el meu germà, amb el qual no puc estar en contacte, perquè per a ell això és massa, perquè el meu amor és massa aclaparant, diu que ell no pot exigir-me res, però que què pensarà la gent.
Al metro, sense que m’ho demanin, sense que m’invitin parloteja l’home del seient d’enfront: Voleu tenir fills? Esteu casades?
Agafo la bossa, em tallo a mi mateixa amb la idiota invitació al casament. Sang de l’ànima en un paper blanc decorat.
L’home de l’altre costat encara et molesta, i massa tímida per dir alguna cosa, agafes la meva mà, crec que em vull casar amb tu algun dia. Vull ajuntar la teva mà amb la meva, amb aquells maleïts i cars anells en ella, i vull dir que ets la meva dona i realment ho sento així. Vull dir, no ara, ni demà, ni aquest any, però només vull tenir la possibilitat, vull dir, algun dia.
L’home, sense cap tipus de gentilesa, diu que aquestes son preguntes molt personals i que no les respongui. L’home continua parlant, diu alguna cosa sobre el matrimoni per a gent com jo, i estic perdent la paciència.
No vull que m’ho tornin a dir.
Qui m’ho torni a dir, que el meu amor, o un matrimoni entre gent del mateix sexe, no és natural, pot refrescar feliçment el seu coneixement sobre la vida sexual dels dofins, micos, lleons, girafes, centenars d’ocells, hienes, ovelles, aranyes esgarrifoses, però no amb mi. I, per cert, el matrimoni no és res de natural, sinó que és una institució introduïda per l’Estat, i per tant és tan natural i biològic com les deixalles de plàstic.
I qui em digui que el matrimoni s’ha de reservar pels homes i dones, em pot si us plau explicar com poden les més de deu altres combinacions biològiques dels cromosomes X i Y entrelligar-se, i per què en particular els homes i dones, és a dir el Senyor XY y la Senyora XX, haurien de tenir aquest privilegi comparat amb tots els altres gèneres corporals.
Si ho reduïm a la procreació, exigeixo la revocació definitiva de l’estat marital i tots els privilegis oficials per a les parelles heterosexuals sense nen, que seria l’única conseqüència lògica.
Si em dius ara que el matrimoni entre dos persones que s’estimen i són suficientment adultes per testificar davant l’Estat, estan en contra de la voluntat de déu, llavors no has entès el concepte de secularització.
Però fins i tot als cristians més radicals encara els hi he de dir quelcom:
Si dius que el meu amor està en contra de la voluntat divina, llavors tu tens la saviesa divina. Ja que només déu pot tenir aquesta saviesa i jutjar la humanitat, estàs afirmant que ets déu, i aquesta blasfema és massa idiota fins i tot pels “demòcrata-cristians”. Qualsevol que practiqui aquesta política despectiva d’aïllament, ja ha perdut el dret al nom de Crist.
No hi ha arguments en contra del matrimoni de persones del mateix sexe que a dia d’avui encara tinguin significat. Però hi ha una raó per estar en contra: si ets un homòfob malparit.
Llenço tot això als peus de l’home del metro, cau la bossa, boca gran, cervell i memòria, al mig hi ha pamflets informatius de partits que prometen la introducció del “matrimoni per a tothom” abans de les eleccions, i el paper blanc fet a mà amb les petites taques de sang, que fins i tot semblen un petit cor.
Acta General de Tractament Igualitari (AGG)
§ 1 Propòsit d’aquesta Acta
L’objectiu d’aquesta Acta és per prevenir o parar la discriminació per motius de raça o origen ètnic, sexe, religió o creença, discapacitat, edat o orientació sexual.
Estic mirant el sostre que hi ha sobre el meu llit. Em giro a l’esquerra, la novia està dormint mentre mentre donen una sèrie a la televisió. Em giro a la dreta, el mòbil encès: titular, home de trenta anys brutalment agredit a Munic. Següent titular: l’home gai del semàfor es tornarà a encendre amb motiu de l’Orgull Gay. Els meus nervis en referència a aquest tema estan encara morts. El món continua girant, jo em giro també.
Totes les persones són iguals als ulls de déu, van dir.
Totes les persones són iguals davant la llei, van dir.
Sembla com si 5.6 milions d’alemanys són encara una mica menys iguals que d’altres.
Potser també t'agradi...
Quiz: Drets humans Vivint al món occidental, és molt fàcil donar per fet l’existència i l’aplicació dels drets humans. I, de fet, així és com hauria de ser. Però en un context de creixent populisme i narcisisme, aquest tema sembla de cop més rellevant que mai; no només en parlar sobre altres països i cultures, sinó també aquí, a casa nostra. És hora de presumir sobre el teu coneixement sobre drets humans... o…
Un típic Nadal holandès El desembre és el mes de l’any en el qual les tradicions es tornen de cop molt importants per a molts de nosaltres. Cada país, cada religió i fins i tot cada família té la seva pròpia forma especial de celebrar el Nadal. En aquesta sèrie, diferents autors de MH ens parlaran sobre les seves tradicions preferides.
Comentaris recents