Europa està passant per un moment complicat i només podem superar aquesta crisi amb la fe i una mica d’idealisme. En una carta al seu continent natal, la nostra autora recorda els millors moments de la seva joventut que va compartir amb els altres, així com manté l’esperança per al futur. Una carta d’amor a Europa.
Ens coneixem des que vaig néixer. Quan era jove em vas ensenyar les platges d’Itàlia a les vacances d’estiu i la neu amuntegada als pics d’Àustria a l’hivern. Vam celebrar el meu quart aniversari a Grècia, on vaig aprendre a anar amb bicicleta pels petits carrerons d’Antiparos. Tu eres molt maca, emocionant i sempre estaves per mi. A mesura que jo creixia tu també et feies més gran i forta, et vaig acompanyar al llarg de les teves etapes més importants, de la mateixa manera que vas fer amb mi. Quan em vaig fer gran vam viatjar juntes en intercanvis escolars a Escòcia i a la República Txeca, on jo també vaig conèixer noves parts al meu primer estupor. La nostra amistat es va fer més gran any rere any i vaig pensar que et coneixia molt bé.
Eres present quan em banyava a la costa atlàntica de Bretanya i m’introduïa al món del windsurf, caminàvem juntes pel barri antic de Barcelona i menjàvem lángos al llac Balaton. Ningú podia explicar històries tan emocionants com tu. Vas fer-me recordar temps passats sense esforç mentre caminàvem per Venècia i a Berlín em vas confiar els teus secrets més foscos.
Fa uns anys em vaig mudar a Màlaga, Espanya, durant un any on vaig aterrar en un ambient molt internacional. Els meus companys de pis eren dels Països Baixos, Turquia, França, Itàlia i Alemanya. Debatíem molt al pis, des de les raons de la popularitat de Berlusconi a les polítiques d’armes nord-americanes fins als avantatges i desavantatges del sistema de Graus i Màsters. Totes aquestes converses m’han enriquit i m’han ensenyat que tots som de la mateixa cantonada del món, aquest petit tros de Terra, que té molt per oferir i té una forta unió històricament i culturalment. Jo no era l’única que es va desfer en elogis sobre tu, fet que em va semblar genial. La perspectiva que tenia de la meva pàtria era completament nova. Em vaig adonar que tots érem joves amb experiències molt similars, amb les mateixes opinions, somnis i desitjos. I sempre estaves just allà, mai em vaig sentir tan a prop teu.
De sobte hi havia alguna cosa entre nosaltres, una proximitat que no havia sentit mai abans. Tot d’una tu eres molt més que una bona amiga, m’havia enamorat de tu. Nosaltres havíem d’estar juntes i vaig fer-me responsable d’assegurar-me que estaves bé. Però, per desgràcia, vaig haver de ser testimoni de com t’esforçaves més i més. Episodis de depressió i crisi d’identitat van sacsejar la confiança sobre tu mateixa i un moviment interior va néixer dins teu. Em va costar molt veure’t així. Sempre havia pensat que una part de la meva força i fermesa estava en tu, algú que sempre hi seria. No obstant això, de sobte vaig tenir por de tu.
Durant diversos mesos hem estat en una relació a llarga distància. Ara visc a Colòmbia. Encara que m’agrada estar aquí de vegades et trobo a faltar i els meus sentiments han crescut molt des que sóc aquí. Sovint em parles sobre els problemes que tens últimament, sobre el teu conflicte intern. Em quedo desperta a la nit durant els moments crítics amb l’esperança d’escoltar notícies sobre la teva millora. Estic molt preocupada per tu, m’agradaria reforçar-te i donar-te suport. Crec en tu i vull ajudar-te a superar aquesta crisi.
Però una sola veu poc pot rectificar una mica la cara de les teves contradiccions internes. Necessites milions d’elles per reconstruir la confiança en tu mateixa. Tens molts amics, accepta l’ajuda que t’ofereixen! Mostra als escèptics el que ets capaç de fer; com arribes a ser, de forta. Tinc fe en què podràs fer-ho, Europa, sempre podràs comptar amb mi.
[crp]
Comentaris recents