Aquest any nou serà un d’important pel continent, amb les eleccions del Parlament Europeu apropant-se i la crisi econòmica encara no resolta. 15 membres de l’equip de Meeting Halfway expressen les seves esperances i expectacions per Europa aquest 2014.
Alessia Carlozzo, 27, italiana, viu a Roma, Itàlia
Alessia Carlozzo
Espero que la gent europea es torni a enamorar de la idea de la Unió Europea. Ara mateix sento que Europa i els seus ciutadans són com parella separada, on la curiositat i la passió han estat reemplaçats per un sentiment de desafecció que pot danyar la relació. El proper mes de maig hem de redescobrir el primer moment en què realment vam voler formar part d’aquest viatge europeu. Tal com va dir John F. Kennedy un cop: “En xinès, la paraula ‘crisi’ està formada per dos caràcters. Un d’ells representa el perill i l’altre, l’oportunitat.” Espero que el Parlament Europeu i el Govern Nacional siguin suficientment forts com per fer front a l’actual crisi econòmica i els seus reptes per crear noves oportunitats, perquè no mereixem un lloc on l’atur dels joves és constantment elevat i on hi ha poques possibilitats de trobar un treball estable, construir una bona carrera i potser enamorar-se sense tenir un sentiment d’incertesa.
Anastasia Karouti
Anastasia Karouti, 25, grega, viu a Bucarest, Romania
Aquest any espero que la igualtat ho predomini tot. Desitjo que la gent de sobte i inesperadament entengui que el color de la pell, l’origen social i ètnic, l’orientació sexual, l’educació, la religió – el que sigui – no importa. Que tots som humans, assedegats d’amor i llibertat. Espero que tothom lluiti activament per representar el seus drets i siguin responsables de les seves accions per millorar el món que tenen al seu voltant. Desitjaria que tothom somrigués més i pensés sobre què hauríem de fer en aquest encantador planeta. Espero que nosaltres, com a persones que som, comencem a ser polítca i socialment més actius i més ecològics, éssers que s’estimen i s’accepten els uns als altres.
Asma Ghali, 22, tunecina, viu a Brossard, Canadà (es trasllada a Lund, Suècia el 2014)
Asma Ghali
Encara que mai he viscut a cap país europeu per més d’un mes, sempre m’he sentit fascinada per Europa. La meva àvia és francesa. Ella solia explicar-me històries sobre França i sobre com era abans. El fet que m’agradés tant saber coses de la història d’aquest continet mervellós em va portar a decidir-me per fer estudis europeus, els quals començaré amb sort l’any vinent. Espero que amb les properes eleccions Europa esdevingi no només un lloc on tothom gaudeixi de la seva llibertat, sinó també un lloc on hi hagi justicia, ocupació i empatia. Estic dessitjatnt veure Europa des d’una altra perspectiva! Espero escoltar menys sobre regionalismes i racisme. Preferiria veure tothom treballant conjuntament per una Europa millor, creant solucions innovadores.
De fet, tinc massa dessigos per assolir un futur brillant. Veient com tots vosaltres – membres de l’equip de Meeting Halfway – actueu i reaccioneu, em mostra un futur millor, una nova visió d’Europa: la unió, la terra de la llibertat i la justicia augmentaran!
Eva Lalkovičová
Eva Lalkovičová, 22, eslovaca, viu a Brno i República Txeca
El meu desitg “europeu” va destinat en realitat a la meva encantadora pàtria, Eslovàquia. Espero que aquest any el meu país no es faci només un any més vell sinó també un any més sabi. Espero que no hi hagi lloc pel nacionalisme, l’extremisme, el racisme ni res que estigui dividint la nostra societat mai més. Espero que la gent a Eslovàquia faci l’important acte d’anar a votar a les properes eleccions del Parlament Europeu. Espero que la nostra generació no hagi de deixar el país per cercar un futur millor. Espero que potser algun dia pugui estar orgullosa de dir que soc d’Eslovàquia.
Francesca Anelli
Francesca Anelli, 24, italiana, viu a Messina, Itàlia
Espero que aquest anys els europeus comencin a considerar-se finalment com a tals. Mentre els ucranians estan lluitant per formar part d’Europa, cada vegada més i més europeus desitjen sortir de l’euro i de la Unió Europea. Els polítics han fallat a l’hora de trobar solucions efectives als problemas que afecten l’Eurozona, és cert, però encara val la pena confiar en el projecte de la Unió Europea. Nosaltres els italians, particularment, hauriem d’aprendre que qüestions simples no sempre tenen respostes senzilles. En realitat les resposes senzilles acostumen a tornar-se enganyoses i perilloses. Així doncs, desitjo que el 2014 la gent accepti la complexa realitat d’Europa, perquè la complexitat no és necessàriament quelcom dolent. El proper mes de maig hauríem de tenir això en compte.
J. Ignacio Urquijo Sánchez
J. Ignacio Urquijo Sánchez, 25, espanyol, viu a Berlin, Alemanya
Aquest és un moment crucial per Europa. És el moment en el que hem de decidir com volem sortir de la crisi. Si volem millorar la situació de manera individual o conjunta. Espero que Europa – fent referència als polítics, però especialment als ciutadans del continent – entengui que només junts podrem crear quelcom bo pel futur. Tenir cura només del nostre país seria possiblament una solució ràpida, però a la llarga a les regions els hi aniria pitjor anant sols que acompanyats. Tenir un medi ambient sa és la millor medicina per no tornar-se a posar malalt de nou. Aquesta malaltia afecta també els països que envolten Europa. Espero que la Unió Europea entengui que les polítiques d’immigració actual no estan funcionant, ja que construeixen murs en comptes de millorar la situació.
Maria-Xenia Hardt
Maria-Xenia Hardt, 23, alemanya, viu a Freiburg, Alemanya
Espero que, de diverses maneres, Europa canvii: Espero que l’atur juvenil disminueixi. Espero que Europa esdevingui un lloc amb més igualtat d’oportunitats per a tothom. Espero que en el transcurs de les eleccions del Parlament Europeu els debats siguin dominats per les qüestions europees, no nacionals. Espero que escoltem (i expliquem, ja que estem) menys històries sobre la crisi i més sobre com estem superant-la millor del que algunes persones haurien pensat.
I espero que, d’altres maneres, Europa continuï sent el mateix: Un lloc on puc expressar les meves opinions, aconseguir una bona educació, moure’m lliurement, estimar el que vull, ser qui vilgui ser.
Miriam Vázquez, 19, espanyola, viu a Barcelona, Espanya
Miriam Vázquez
Aquest any espero que Europa faci un canvi cap a millor: espero que els ciutadans, els polítics i els empresaris pensin en la resta al igual que ho fan en ell mateixos. Espero que els vells conflictes entre països quedin resolts mitjançant discussions que condueixin a conclusions lògiques, tenint en compte els diferents punts de vista i no només els dels més poderosos. Espero que paraules com fam, impotència, atur o insatisfacció desapareixin. Espero que no hi hagi gent sense esperança vivint en aquest territori, ni en cap altre d’aquest món. Espero una utopia que pot semblar difícil d’aconseguir, però que jo crec que pot ser possible.
M’agrada el lloc on visc i és per això pel que sóc crítica amb ell: de la mateixa manera que la gent intenta fer de les seves cases una llar el més confortable possible, jo vull el mateix pel lloc on possiblemente visqui la resta de la meva vida. No voldries tu el mateix també per aquest 2014?
Monica Garcia Sanchis, 22, espanyola, viu a València, Espanya
Mónica Garcia Sanchis
Per aquest 2014 desitjo que la Unió Europea se n’adoni de quines són les prioritats per la gent. Desitjo que els nostres polítics i la gent amb suficient poder s’assegui i parli amb honestedat sobre el que necessitem, sobre la importància dels drets humans, la inutilitat de la borsa de valors, el poder que han donat als mercats financers i la necessitat de canviar la base de la nostra democràcia. Molta gent jove no se sent representada per qui està al poder. Necessitem canviar aquest sentiment i que la gent amb alts càrrecs entengui que el seu punt de vista no és l’únic que importa. Desitjaria que ningú sigués considerat immigrant enlloc: necessitem llibertat individual així com hi ha llibertat de capital. Seria genial si la Unió Europa advertís que ser un poder tou no és tan dolent; que nosaltres, la gent corrent, no necessitem ser els primers en res. Vull recobrar el nostre estat social i desitjo que tots poguem esdevenir units pels nostres drets.
Nurdan Düzgün
Nurdan Düzgün, 22, turca, viu a Eskişehir, Turquia
Tot el que necessitem és amor i espero que aquest any tots en poguem trobar. Espero que aquest any pugui ajudar-nos a oblidar els mals dels passats. Desafortunadament, tenim temps difícils per davant nostre en diversos aspectes. Espero que el 2014 ens porti coratje per superar els errors polítics, les questions relacionades amb l’atur, els desastres naturals i l’atmòsfera desesperada a gran nombre de països. Espero que aquest any porti amb ell el fi del racisme i els prejudicis. Europa és la nostra llar i som nosaltres els que podem fer d’aquesta un lloc més adient per viure. Tothom es mereix el millor. Només has d’intentar entendre això. Espero que el 2014 sigui un gran any per tothom. Anem a fer d’aquests desitjos quelcom real, tots plegats! Per descomptat, jo també tinc desitjos per mi mateixa. Espero poder graduar-me. Vull visitar tota Europa i potser aquest any finalment comenci a fer-ho, amb Itàlia.
Paula Nutas
Paula Nuțaș, 22, romanesa, viu a Cluj-Napoca, Romania
Desitjo veure gent que vulgui canviar el món, gent que cregui que tot i que una oreneta no fa l’estiu, una petita oreneta pot suscitar un altre miler d’orenetes i fer el millor estiu que mai s’hagi vist. Desitjo veure gent que supera les seves impotències i desesperacions, que s’atreveixi a lluitar i assumir els riscos pel que volen, pel que es mereixen. Europa no és sobre nosaltres, Europa som nosaltres! Només ens necessitem a nosaltres mateixos per fer que les coses succeeixin.
El 2014 vull veure la mateixa unitat que vaig veure el 2013, però creixent encara més. Les protestes contra el projecte de Rosia Montana de Romania em va ensenyar com els europeus poden treballar en equip i lluitar per una causa i això va ser preciós. Gràcies per aquesta experiència i si us plau, europeus, continueu fent les coses a la vostra manera, perquè ho esteu fent genial! No esperis als altres: fes un pas endavant i els altres et seguiran.
Tamara Bilbija, 25, sèrbia, viu a Azores, Portugal
Tamara Bilbija
Espero que tots nosaltres, ciutadans del món, mirem de prop les nostres vides i començem a canviar-les des de la individualitat. Canviar petites coses pot esdevenir en canvis més grans. Espero que parlem més sobre el que tenim en comú que sobre el que ens fa diferents. Espero que parem de parlar sobre la crisi i estiguem agraïts pel que tenim. Ser feliç al lloc on som ara i a la vida que triem. Tots els dies, mesos, anys. Aquesta és la tasca pendent més gran per davant.
I per Europa i aquests “de dalt” que probablement no llegiran això, volem una millor política migratòria! Urgentment! Volem institucions que treballin per nosaltres, no en contra nostre, i les mateixes oportunitats, no “ciutadans tercermundistes”.
Tatevik Vardanyan
Tatevik Vardanyan, 25, armènia, viu a Yerevan, Armènia
L’any passat va ser un any ple de decepcions per la gent que viu a Armènia, però amb petites victòries socials que van aportar esperança.
Vull que el 2014 ens porti un país més democràtic, un país sense violència, un país legal, un país amb eleccions justes i un país més a prop d’una Europa d’obertes fronteres.
Però abans de tots aquests desitjos el meu prioritari és la pau al meu país, pels pobles de les fronteres i pels joves soldats de primera línia. També espero suport pels Siris i protecció per a tots els refugiats ara ubicats al Líban.
Tom Toelle, 26, alemany, viu a Princeton, USA
Espero que els europeus continuin creant el seu propi món d’amor, cartes, i viatjes, de treball i família, de llàgrimes, i poemes, i riures. Espero que aquests no donin el seu vot a un polític que faci promeses locals cada cinc anys. És increíble per mi com de lluny hem arribat junts. Un familiar que ara viu a Canadà em va enviar recentment una imatge. És una fotografia de la familia de la meva àvia el 1959. “Abschied (acomiadament) des de Liebling, Romania” estava escrit al darrere amb una mà curosa. Tot el poble es va reunir front l’estació de tren per enviar-los al seu trajecte cap a “l’oest”. Menys de seixant anys després, jo podria viatjar lliurement per veure Liebling, l’estació de tren, la seva antiga casa. I encara ara, a principis del 2014, sóc un europeu vivint a un món de fronteres imaginades, custodiats per la realitat d’oportunitats desiguals, esperant que aquest món canviï cap a millor.
Yiorgos Toumanidis
Yiorgos Toumanidis, 35, grec, viu a Thessaloniki, Grècia
Espero que el 2014 tots siguem una mica més sabis. Una mica millors amb els nostres familiars, amb els nostres amics, amb les comunitats o les ciutats on vivim. Espero que el 2014 comencem a “parlar” menys i “fer” més. Que ens n’adonem que no importa d’on siguem, tots dormim i ens aixequem sota el mateix cel. Espero que el 2014 comencem a superar els obstacles amb somriures a les nostres cares i alegría als nostres cors. I finalment, desitjo que el 2014 sigui l’any on parem de “somiar” els nostres somnis i comencem a “viure’ls”.
[crp]
Comentaris recents