Cada minut vuit persones ho deixen tot enrere per escapar de la guerra, les persecucions o el terror. Avui en dia, hi ha al voltant de 45 milions de persones al món que han estat desterrades. Més de 15 milions d’elles són refugiades mentre la resta són persones desplaçades dins els seus propis països. Els que han emigrat a Armènia des d’Azerbaijan (més de 30000), l’Iraq (més de 26 famílies), i Síria (més de 6000) encara tenen l’estatus de refugiat.
Al llarg dels anys diferents esdeveniments han estat organitzats a tot el món pel Dia Internacional del Refugiat, que pretén integrar els refugiats dins la societat. Aquest any Armènia va unir-se a l’equip i va organitzar esdeveniments amb l’objectiu d’integrar els refugiats, tals com iraquians armenis, siris armenis i refugiats d’Azerbaijan, dins la societat. Diferents flash mobs van ser organitzats el 16, 20 i 23 de juny.
El 16 de juny alguns grups de refugiats, i també altra gent que es va mostrar interessada, van agafar paper i llapis i van fer una “passejada del dibuix”. Cada senyal interessant o disseny arquitectònic que es trobaven pel camí era replicat pels participants. Sargis Rshtuni de Síria, que es va traslladar a Armènia l’any passat, va explicar que a Aleppo ja hi havia un “càmping d’art” juvenil que produïa aquest tipus d’art. Sargis va afegir que un projecte sota el nom de “costums perduts del nostre país” també es va realitzar a Aleppo, però el conflicte ho va congelar completament. “Ara volem crear projectes similars a la nostra nova pàtria. Volem copiar els models i els elements de disseny dels edificis per demostrar que l’art pot ser bo i econòmic al mateix temps”. Tamar Vardanian, de l’Iraq, també hi era entre els participants. Ella no hi va tenir massa a dir però va gaudir del flsh mob. Responia a cada pregunta que se li plantejava simplement aixecant els polzes.
Un flash mob sota el lema de “la marxa dels paraigües blancs” es va realitzar el 20 de juny, amb uns 100 participants passejant pels carrers de Yerevan tot cridant: “fins i tot una família refugiada ja és massa!”, “fins i tot un refugiat sense esperança ja és massa”, “fins i tot un nen sense nacionalitat ja és massa”… Els eslògans serveixen perquè un entengui millor com és d’important donar suport i ajudar aquesta gent i lluitar contra els desplaçaments forçats. Aquesta marxa pacífica va ser un tribut per aquells que han de trobar la força per començar una nova vida des de zero.
Un altra esdeveniment va ser organitzat el 23 de juny: un partit de bàsquet on la majoria de participants eren refugiats de Síria i l’Iraq, però també hi havia molta gent jove que es va solidaritzar amb la causa. El bàsquet és un esport d’equip, ja que connecta gent i els ensenya a donar-se suport mutu durant el camí de la victòria. Formar part dins algun esport i involucrar-se a activitats grupals és un bon mètode perquè els refugiats es sobreposin a molts obstacles però, el que és més important, que es sobreposin al passat i comencin una nova vida.
Tots aquests esdeveniments, que van ser supervisats per l’UNHCR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats), van ser organitzats amb l’objectiu de fer ressò del problema dins la població armènia i permetre entendre i reconèixer que aquesta situació necessita una solució.
[crp]
Comentaris recents