Estats Units d’Europa: És realment viable?

Davant les actuals ineficiències de la Unió Europea, hi ha veus que defenen la necessitat de crear una federació de països europeus, quelcom semblant al model existent en els Estats Units. Però, és realment viable? En l’article d’avui exposarem algunes reflexions sobre aquest tema.E

Per Miriam Vázquez / 16.1.2018

La polèmica respecte al futur de la Unió Europea està a l’ordre del dia. Els seus detractors subratllen algunes de les seves imperfeccions, com ara la falta d’unió fiscal entre els seus països o el baix índex de vot a les eleccions europees. Així mateix, obvien els importants assoliments que ha aconseguit, com més de sis dècades de pau o la creació de l’espai Schengen. Aquests èxits sobrepassen clarament als seus potencials problemes, però no per això els justifiquen.

Per superar-los es presenten dues alternatives bàsiques: retornar la sobirania als estats membres o apostar per una major integració. Tanmateix, el fenomen de la globalització fa impensable la idea de recuperar les anomenades ‘economies tancades’. Així, integrar-se és la millor alternativa i, entre les seves possibles vies, hi ha qui defensa la creació d’una federació d’estats europeus. Però abans de recolzar aquesta proposta, convé saber com és la Unió Europea d’avui i per què és ingenu pensar en adoptar el model d’Estats Units.

Map of the European Union © d-maps

Preguntant a estudiants universitaris què és per a ells la Unió Europea, algunes de les seves respostes són “una organització internacional amb pretensió supranacional” o “un conjunt de països que busca establir un millor sistema econòmic i polític entre ells”. Quina definició és la correcta? Tot i els seus diferents matisos, les dues són certes. De fet, fins i tot hi ha divergències entre els experts, entre els que consideren la Unió Europea com a un espai on predomina l’interès propi dels estats (intergubernamentalisme), i aquells que afirmen que la Unió Europea compta amb institucions que estan per sobre d’aquests (supranacionalisme).

No obstant això, la realitat és més complexa i a la Unió Europea es poden trobar característiques corresponents als dos enfocaments. Per aquest motiu, en els últims anys ha sorgit una tercera perspectiva que busca conciliar-les a través de la federació: la governança multinivell. El politòleg britànic Michael Keating defensa aquesta teoria en el seu article “Europe as a multilevel federation” i considera la Unió Europea com un lloc on interactuen diferents actors i espais. En aquesta, els nivells sub-estatals també desenvoluparien un paper important i tot això es trobaria sota el paraigües del federalisme, sent aquest el principi d’ordre que combina la unitat amb la diversitat.

Tot i això, Keating no és el primer autor en plantejar la idea d’una Europa federal, i ja en el segle passat importants personalitats com Wiston Churchill la van defensar. Concretament, el polític britànic va utilitzar el terme “Estats Units d’Europa” per descriure el seu model ideal, expressió que va emprar per primer cop l’escriptor Víctor Hugo al segla XIX. Davant aquesta situació, per què encara avui en dia continua sense haver-hi una proposta real de federació? Entre altres motius es troba la manca de predisposició de la majoria d’estats a cedir els drets sobre competències que sempre han estat molt lligades amb la política nacional d’un país, com és la seguretat, la indústria o la cultura.

Un altre factor clau per al seu èxit és que en altres federacions com la d’Estats Units la situació social i política de les seves colònies quan es van federar era molt diferent. Històricament s’ha demostrat que utilitzar la mateixa formula en un país no significa que tingui èxit en un altre. Precisament, sobre aquest tema ens parla el professor de Harvard Daniel Ziblatt en el seu estudi “Rethinkng the origins of federalism”. En aquest explica per què l’aplicació d’un model federal a Alemanya va tenir èxit mentre que a Itàlia mai va arribar a instaurar se.

Per tant, l’èxit d’una federació a Europa depèn totalment de la predisposició dels estats membres a cedir les seves competències i del desenvolupament d’un mecanisme federal adaptat a les singularitats europees. I, lògicament, resultaria inviable copiar el model dels Estats Units. El punt de partida és totalment diferent.

Autora

Miriam Vázquez (Espanya)

Estudia / Treballa: Periodisme i Ciències Polítiques i de l’Administració

Parla: espanyol, català, anglès, alemany i una mica de francès

Europa és… un lloc únic on conviu gent de diferents cultures, llengües i punts de vista.

Twitter: @mirabroad

Author: Anja

Share This Post On

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca