Reconciliar-se és el primer pas per sentir-se identificat amb Europa

Un exemple de la història entre Txecoslovàquia i Alemanya demostra que produir una narrativa col·lectiva per a la cultura commemorativa europea continua sent d’allò més difícil.

Per Hannah Illing / 5.7.2017

Com pot Europa aconseguir que els seus ciutadans es tornin a apropar els uns als altres? Avui dia aquesta qüestió es planteja amb tanta freqüència, ja sigui des de les institucions europees, el govern alemany federal o per part d’intel·lectuals europeus, que comença a pesar una mica. Almenys des de Pulse of Europe ha quedat ben clar que els ciutadans europeus se senten perfectament identificats amb la Unió Europea i que no cal que aquest tema es discuteixi a les sales de conferència de Brussel·les.

Pel que fa a sentir-se identificat amb Europa, la Segona Guerra Mundial és considera normalment el punt de partida, ja que representava Europa com a projecte de pau. No obstant això, la Segona Guerra Mundial té connotacions diferents segons el país, ja que, per exemple, la població txeca va patir la brutal tirania dels nazis: l’anomenat Protectorat de Bohèmia i Moràvia estava caracteritzat pel segrest, l’esclavitud i l’assassinat de ciutadans txecs. El 1942, l’assassinat del Protector del Reich, Reinhard Heydrich, per part de la resistència txeca, va propiciar la implantació d’unes mesures terribles com a venjança. Així, els nazis van destruir, entre d’altres, els pobles de Lidice i Ležáky, assassinant gairebé tots els habitants, fins i tot nens i joves. De sobte, després de la guerra, la població alemanya de Txecoslovàquia, els anomenats alemanys dels Sudets, va identificar-se com a víctima; la gran majoria –uns tres milions de persones– van haver d’abandonar la seva pàtria i l’expulsió va anar acompanyada d’unes quantes massacres. El catalitzador van ser els decrets de Beneš, pels quals s’ordenava l’expatriació i expropiació dels alemanys dels Sudets.

Sens dubte, aquesta expulsió sembla innòcua en comparació amb l’ocupació alemanya i les atrocitats dels nazis, però demostra que, quan hi ha sacrifici fins i tot per part del perpetrador, crear una cultura europea commemorativa comuna és encara més complicat. Pot, doncs, la narrativa comuna de la història europea crear-se sense reconciliació? Es pot deixar de banda el patiment amb el temps, o es torna irrellevant per als descendents de perpetradors i víctimes?

L’escultora txeca va exposar la seva obra al concert de reconciliació organitzat per la iniciativa ciutadana “Smíření (‘Reconciliació’) 2016” a Praga la tardor passada – un colom de la pau. © Smíření 2016

Durant una reunió a Praga dels Joves Federalistes Europeus fa unes setmanes, una política de Praga, Vladka Jelinková, va presentar la seva iniciativa “Smíření (‘Reconciliació’) 2016”, un bon exemple de projecte europeu que traspassa fronteres i contribueix al procés d’acceptació del fet que els alemanys dels Sudets fossin expulsats. Jelinková va estudiar amb la beca Erasmus a Dresden, on va parlar amb algunes d’aquestes persones per primera vegada. De llavors ençà no l’ha abandonat el sentiment de voler contribuir a la reconciliació amb els alemanys dels Sudets. El novembre de 2016, la seva iniciativa va convidar més de 90 alemanys a Praga, tant expulsats com els seus descendents. Entre altres actes, va tenir lloc un concert de reconciliació a una església situada al mateix districte on, abans del 1945, la majoria de la població alemanya vivia. A la República Txeca, des de la Revolució de Vellut, la societat civil ha dut a terme nombrosos projectes per tal de compensar l’expulsió que no comptaven amb el suport de la majoria de polítics. El president txec, Miloš Zeman, per exemple, sol utilitzar el ressentiment que encara queda a la societat en contra dels alemanys dels Sudets per aconseguir vots.

Tanmateix, durant la reunió va resultar evident que el regnat violent dels nazis al Protectorat de Bohèmia i Moràvia és encara d’allò més rellevant per als joves txecs. Originalment, el pla d’expulsió dels alemanys dels Sudets de la República Txeca s’havia d’acordar; al final, però, va tenir més importància el sentiment de culpabilitat dels alemanys i les encara més evidents tendències d’extrema dreta per part d’alguns alemanys.

Per a la cultura commemorativa europea, alguns projectes com ara “Smíření (‘Reconciliació’) 2016”, són molt importants perquè permeten als ciutadans parlar sobre els seus records o les experiències dels seus pares i avis durant la Segona Guerra Mundial. El fet que aquest record adopti diferents formes fa que perdi importància; junts podem conformar una nova narrativa que inclogui totes les diferents perspectives. He sentit a dir, per part d’algunes autoritats a Brussel·les, que la narrativa del projecte de pau europeu ja no atrau la gent jove. No obstant això, crec que la Segona Guerra Mundial encara és un tema important per als nous estats membre i que pot servir perquè s’identifiquin més amb la idea europea. Els projectes de la societat civil són un primer pas per construir ponts després de 70 anys.

Aquest article va ser publicat pel web treffpunkteuropa.de, la revista de la Joventut Europea Federalista, que publica continguts en anglès, francès, espanyol, alemany i italià.

Autora

Hannah Illing (Alemanya)

Autora i editora a Treffpunkteuropa.de i activa a JEF Munich, JEF Passau i JEF Praga.

Traducció

Marta Morillo (Espanya)

Estudia/Treballa: Traducció i Interpretació/ Traductora i professora d’idiomes

Parla: Castellà, català, anglès, alemany i una mica de francès.

Europa és… allò que vulguem ser.

Twitter: @martatrnslts

Traducció

Miriam Vázquez (Espanya)

Estudia / Treballa: Periodisme i Ciències Polítiques i de l’Administració

Parla: Espanyol, català, anglès, una mica de francès i alemany

Europa és… un lloc únic on conviuen persones amb diferent cultures, llengües i punts de vista.

Twitter: @mirabroad

Author: Anja

Share This Post On

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca