Acompanyem l’Iris a la seva estimada Venècia per endinsar-nos en un dels festivals més famosos de la ciutat. A continuació podreu gaudir d’un viatge virtual ple de góndoles, vaixells i focs artificials!
Per Iris Pase / 15.7.2017
Estic orgullosa de ser europea per diverses raons, una de les quals és que el passat del continent continua viu avui dia. Visitis el país que visitis, sempre és evident que seguim els passos dels nostres ancestres i que les nostres identitats nacionals s’han construït al llarg de segles d’història, així com, també, la nostra cultura. Itàlia, per exemple, representa perfectament aquest arquetipus mitjançant la presència continuada de tradicions antigues a les celebracions contemporànies. A tall d’exemple, tenim la festa del Redemptor a Venècia, que se celebra cada any el tercer diumenge de juliol, i és considerada un dels esdeveniments més importants i esperats de la ciutat, tant pels turistes com pels venecians.
Abans d’aprofundir en els detalls de les celebracions d’aquest any, val la pena explorar els orígens foscos i lúgubres d’una celebració que, d’altra banda, ara és ben alegre i animada. El 1575, Venècia va caure a sota el pitjor encanteri de tots: la pesta, una malaltia letal que va reduir la població veneciana un terci i va endur-se més de 50.000 vides, inclosa la del gran pintor Ticià. Quan, dos anys més tard, la pesta mortal va ser erradicada –cosa que la població va rebre amb alegria i alleujament– el dux va prometre construir una magnífica església per agrair a Déu que hagués fet cas de les seves pregàries i els hagués alliberat de la malaltia. Avui dia es coneix com a església del Redemptor, i va ser dissenyada per Andrea Palladio i construïda a l’illa de Giudecca, davant mateix del museu Punta della Dogana. El 1577 només es va poder construir el fonament de pedra, per això s’hi va construir una petita església de fusta amb un pont per tal que el dux pogués fer-hi una processió: aquell any va suposar l’inici d’una tradició que consistia a fer un pelegrinatge des del Zattere fins a l’església del Redemptor, tot caminant sobre un pont de vaixells.
Església del Redemptor © Iris Pase
Perquè són importants aquests detalls històrics? És ben fàcil: les celebracions d’avui dia no són tan diferents de les originals i conèixer la raó que fonamenta un festival ens permet ampliar tant la perspectiva com el coneixement que tenim sobre el tema.
Aquest any, la festa del Redemptor va tenir lloc la nit del 15 al 16 de juliol. Primer, els vaixells es decoren amb flors i globus, després s’obre el pont de vaixells que connecta l’església del Redemptor amb altres parts de Venècia, i és beneit pel patriarca de Venècia, tot duent a terme una representació de l’esdeveniment original. A la tarda, els vaixells decorats envaeixen la basílica de Sant Marc, i allà la gent pren un aperitiu, sopa, beu unes copes i s’ho passa d’allò més bé mentre espera els focs artificials, que normalment comencen a les 11.30 i ofereixen una experiència inoblidable: penseu només en el centenar de formes i colors que s’hi poden veure sobre l’excepcional fons de la basílica de Sant Marc, la de Santa Maria de la Salut i l’illa de San Giorgio Maggiore, entre d’altres. Els focs artificials normalment duren una hora, i després es pot anar cap a Lido, on se sol esperar que es faci de dia mentre es gaudeix del mar.
Basilica della Salute © Iris Pase
L’endemà està dedicat a les celebracions religioses (al cap i a la fi, és un festival religiós!) i a les tres regates, és a dir, una competició entre vaixells locals històrics que posa punt final al festival.
Un últim consell: si no voleu quedar apilotats sota la multitud de turistes, eviteu anar a la plaça de Sant Marc. Jo aniria a Lido, a l’illa de Santa Elena o a Punta della Dogana (al costat de Magazzini del Sale). Bona sort i bona festa!
Potser també t'agradi...
Així se celebra la nit de cap d’any a tota Europa Set dies després de Nadal la màgia del període festiu arriba lentament al seu final. Però no tinguis por, encara hi ha temps per fer una última gran festa abans d’empaquetar l’arbre de Nadal i tornar al treball. Aquesta festa és, òbviament, la nit de cap d’any! Però com se celebra als diferents països? I per què carai necessites un bol amb raïm, sopa de ceba i una quantitat ridícula…
Entre el passat llegendari d’Irlanda i el futur d’Star Wars Skellig Michael, Irlanda. No hi ha molta gent que conegui la història d’aquesta illa, on sembla que la llegenda s’imposa a la realitat i la supera.
Comentaris recents