Uns dels aspectes més interessants de l’anglès són les variacions que se’n deriven arreu del món. El fet que es parli a països que es troben ben lluny els uns dels altres dóna com a resultat una diversitat sorprenent.
Per Sarah Robinson / 8.6.2017
Podeu trobar més articles de la sèrie “La meva llengua, la meva llar” aquí.
Les zones on l’anglès és la primera –i, amb freqüència, l’única– llengua de la població es poden dividir en tres grans àrees: les Illes Britàniques, Australàsia i Amèrica del Nord. Existeixen, però, altres països i estats importants a l’Àfrica i el Carib on també s’hi parla.
Països on l’anglès és la llengua oficial © A. Meunier
Les diferències més destacables entre dialectes es troben a l’ortografia i el vocabulari. Per exemple, els parlants australians i britànics en diuen “autumn”, “lift” i “wardrobe” de “tardor”, “ascensor” i “armari” respectivament, mentre que els americans en diuen “fall”, “elevator” i “closet”. Quant a l’ortografia, per a alguns verbs els britànics fan servir el sufix “-ise”, mentre que els americans opten pel sufix “-ize” (per exemple, “specialise”, “organise” o “memorise”). Un altre exemple n’és el sufix “-or” en comptes d’”-our” per als substantius (com ara “favorite” o “color”). Malgrat les diferències estilístiques entre dialectes, seria molt i molt estrany que una persona de, per exemple, el Canadà, no entengués una altra de Nova Zelanda, i viceversa. En cas d’incomprensió, seria a causa de l’accent dels parlants, però, segons la meva experiència, el sentit general sempre es comunica sense problemes.
Per sort, l’anglès sol ser una llengua bastant simple i, en general, hi estic d’acord. Un dels millors exemples és la tendència a construir cadenes de substantius. Es tracta simplement d’una llista de substantius, l’un darrere l’altre, que serveix per modificar-ne l´últim sense fer servir altres recursos més enrevessats com ara adjectius o preposicions. Normalment es fan servir en contextos de negocis o política, però també a altres camps. Si, per exemple, un ajuntament està construint un parc per commemorar un aniversari, podria dir-se’n “anniversary park construction project”, ‘projecte de construcció d’un parc commemoratiu d’aniversari’, en català. Els problemes sorgeixen, però, si l’argot és massa específic, la qual cosa fa que el significat sigui més difícil de desxifrar, especialment per als parlants no nadius. El meu exemple favorit el podem trobar a la pàgina web d’un govern, concretament a un informe amb el títol “independence payment assessment criteria equality analysis”, és a dir “anàlisi de la igualtat en el criteri d’avaluació de pagaments independents”.
Com a parlant nadiu de l’anglès, una de les coses que no envejo d’aquells que n’aprenen és enfrontar-se a l’ortografia i pronunciació. Tot i que és cert que l’anglès no té gaires complexitats quant a, per exemple, gènere gramatical, de vegades hi ha una falta de regles, com ara la terminació “-ough”, que té diferents pronunciacions: rough [ruhf], plough [plou], though [th oh], through [throo], hiccough [hik-uhp], i thorough [thur-oh].
Si voleu confondre-us encara més, només cal llegir un fragment d’un poema que es va escriure, precisament, sobre aquest tema, titulat The Chaos de l’autor Gerard Nolst Trenité. El poema conté aproximadament 800 de les paraules més confuses quant a irregularitats en ortografia i pronunciació. Cal dir que fins i tot els parlants nadius no aconsegueixen recitar del tot bé aquest poema.
“Have you ever yet endeavoured
To pronounce revered and severed,
Demon, lemon, ghoul, foul, soul,
Peter, petrol and patrol?
Billet does not end like ballet;
Bouquet, wallet, mallet, chalet.
Blood and flood are not like food,
Nor is mould like should and would.
Banquet is not nearly parquet,
Which exactly rhymes with khaki.
Discount, viscount, load and broad,
Toward, to forward, to reward,
Ricocheted and crocheting, croquet?
Right! Your pronunciation’s OK.
Rounded, wounded, grieve and sieve,
Friend and fiend, alive and live.”
Si voleu llegir el poema sencer, feu clic aquí. També podeu escoltar com es recita el poema (gairebé) correctamentaquí.
Pont de Westminster, Londres © A. Meunier
Personalment, no sóc de les que creuen que l’anglès necessiti ser protegit per romandre “pur”. És clar que l’anglès és una llengua afortunada, ja que és una de les més parlades arreu del món i no es troba en perill d’extinció com d’altres. L’última onada de nacionalisme a Gran Bretanya ha portat opinions estridents a favor de la protecció, però. La realitat és que l’anglès es troba en evolució constant i és, històricament, una llengua de préstecs, ja que introdueix paraules d’altres llengües a la parla habitual que, al seu torn, passen a ser paraules angleses. Per exemple, fem servir les paraules Kindergarten, déjà vu, de facto, al dente, per capita, zeitgeist i en masse. També incorporem amb facilitat neologismes al nostre lèxic, sobretot procedents d’Internet, com ara spam, crowdfunding i googling, paraules que ja tenen la seva pròpia entrada al diccionari. El fet que l’anglès sigui una llengua tan receptiva i heterogènia li confereix encant i poder. Com més gent la parli, millor!
Per saber més de l’anglès i la seva història de préstecs, doneu una ullada a aquest vídeo, ‘The History of English’, de l’Open University.
Podeu trobar més articles de la sèrie “La meva llengua, la meva llar” aquí.
Potser també t'agradi...
La meva llengua, la meva llar: l’alemany En els darrers anys, l’alemany s’ha convertit en una llengua estrangera molt popular: ara, de cop i volta, tothom arreu d’Europa i del món en vol aprendre. L’alemany està de moda, i els més sorpresos som els nadius.
El llenguatge de la inclusió Com ja sabreu, és molt important entendre que la manera en què el llenguatge s’estructura sol ser l’origen de conflictes socials. El llenguatge es troba al centre de les idees i experiències dels individus, ja que la seva estructura ens ve donada i normalment limita o expandeix la nostra manera de pensar.
Comentaris recents