Skellig Michael, Irlanda. No hi ha molta gent que conegui la història d’aquesta illa, on sembla que la llegenda s’imposa a la realitat i la supera.
Per Alessandra Ivaldi / 20.6.2017
Primer de tot, cal explicar que el tema de què parlem és el primer punt d’una ruta imaginària que puja cap a Jerusalem. Al llarg de la ruta trobarem sis llocs més: el St. Michael’s Mount a Cornualla, el Mont Saint-Michel a França, la Sacra di San Michele a la Vall de Susa i el santuari de Monte Sant’Angelo a Pulla, ambdós situats a Itàlia, el monestir Symi a Grècia i, finalment, el monestir Mont Carmel a Israel. Es tracta, en total, de set llocs sagrats dedicats a Sant Miquel (de fet, Skellig Michael en gaèlic vol dir “la roca d’en Miquel”) i separats per una distància d’uns 1000 kilòmetres els uns dels altres.
View of Little Skellig from Skellig MichaVistes de Little Skellig des de Skellig Michael. Fotografia: flickr (IrishFireside)
Arribats a aquest punt, és clar que la història que explicarem està íntimament lligada amb el món religiós. De fet, podríem afegir que l’illa, que va ser anomenada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1996, és l’exemple per excel·lència de l’ascetisme i del rigorós estil de vida monàstic gaèlic-cristià.
Skellig Michael, situada a 17 kilòmetres de la costa de Kerry, és la més gran de les dues illes Skellig. Es tracta d’un lloc on l’oceà manifesta el seu vehement poder, cosa que fa que ambdues illes siguin gairebé inaccessibles per a la resta del món.
De fet, fins al segle VI, a Skellig Michael només hi vivien aus marines. Què va passar, llavors? Doncs que un grup de monjos que va aconseguir, amb molta valentia, arribar-hi a bord de vaixells rudimentaris van colonitzar l’illa el 588 i hi van construir un dels monestirs més increïbles del món, a la cima dels impressionants penya-segats.
Les escales que pugen al monestir. Fotografia: flickr (Care_SMC)
L’única manera d’arribar al monestir és pujant les 600 escales esculpides en roca que el separen del mar. A dalt de tot, una antiga creu celta s’alça per sobre les cel·les espartanes dels monjos. Tot està fet de roca.
L’estil de vida en aquest monestir era ben diferent del d’altres monjos que vivien a Irlanda continental. L’absència de terres cultivables, necessàries per a la producció de cereals, va fer que les plantacions de verdures, arrecerades per les parets del monestir, fossin indispensables. A més, el peix, la carn i els ous dels ocells que niaven a l’illa constituïen una part molt important de l’alimentació dels monjos.
Monestir a l’illa Skelling Michael. Fotografia : flickr (Care_SMC)
Hi ha una divisió entre els historiadors quant a la data en què el monestir va ser abandonat. Es creu que un canvi climàtic dràstic va tenir lloc durant el segle XII, el qual va provocar que l’illa es tornés més freda i més propensa a les tempestes, i, en conseqüència, encara menys habitable. Els monjos van entendre que era hora de tornar a Irlanda continental.
Al segle XVI, uns peregrins van descobrir l’illa i el seu extraordinari monestir. Un altre cop, els únics habitants eren les aus marines, sobretot els juganers dels frarets.
Fraret a Skellig Michael. Fotografia : flickr (Maureen)
Durant tot aquest temps, la bellesa salvatge de l’illa ha captivat i inspirat artistes de tot tipus, des d’escriptors i músics a directors de cinema. No us ho creieu? Mireu, doncs, la pel·lícula Star Wars: El despertar de la força, rodada el 2015, i pareu atenció a les escenes finals. Aquella illa meravellosa i inaccessible que s’hi veu és Skellig Michael. De fet, la podreu tornar a veure a la pròxima entrega de la sèrie, anomenada Star Wars: L’últim Jedi, que s’espera per aquest desembre.
Ara us moriu de ganes de planejar un viatge a Irlanda, oi? Per desgràcia, o potser per sort, Skellig Michael no és una de les destinacions turístiques més populars. Els turistes perden les ganes d’anar-hi quan veuen com de remota n’és, així com per les nombroses restriccions que imposa el govern irlandès. De fet, només es permet que deu vaixells amb una capacitat màxima de dotze passatgers hi vagin des de la costa de Kerry cada dia.
Les roques a Skellig Michael. Fotografia: flickr (GGzeOuf)
El fet que el govern sigui tan estricte s’explica, òbviament, perquè s’ha decidit preservar al màxim aquest indret únic al món. Allò que més preocupa les autoritats són les impressionants escales que condueixen al monestir, ja que, d’una banda, la presència de nombrosos visitants acabaria provocant la inevitable degradació d’aquesta antiga estructura i, de l’altre, les àrdues escales podrien suposar un perill per als visitants que s’atrevissin a pujar-hi.
A més, aterrar a l’illa està del tot prohibit en cas de mal temps, ja que la visita a Skellig Michael seria massa perillosa.
Tot i així, cap obstacle és massa gran davant l’oportunitat de visitar un lloc tan màgic i inspirador. Segur que valdrà la pena.
Potser també t'agradi...
Nits d’estiu a Venècia: la festa del Redemptor Acompanyem l’Iris a la seva estimada Venècia per endinsar-nos en un dels festivals més famosos de la ciutat. A continuació podreu gaudir d’un viatge virtual ple de góndoles, vaixells i focs artificials!
Llogar un pis a Dublín, el repte que tot estudiant estranger ha d’afrontar Deixar el teu país i la família per anar-te a estudiar a un altre país és molt difícil, però trobar un lloc adient per viure a Irlanda és el repte més gran, la balena blanca que tot estudiant ha de caçar.
Comentaris recents