El llenguatge de la inclusió

Com ja sabreu, és molt important entendre que la manera en què el llenguatge s’estructura sol ser l’origen de conflictes socials. El llenguatge es troba al centre de les idees i experiències dels individus, ja que la seva estructura ens ve donada i normalment limita o expandeix la nostra manera de pensar.

Per Ioana Cristina Cristocea / 7.5.2017

Com a éssers humans, el nostre cervell sempre pensa en una llengua concreta per defecte. Quan les persones es converteixen en bilingües o multilingües, solen experimentar certs canvis a la seva personalitat en funció de la llengua en què decideixen expressar-se. Això ens indica que algunes estructures es construeixen segons la llengua utilitzada i, com a tal, és molt important que siguem conscients d’aquests patrons i sapiguem, segons el context en què ens trobem, quan acceptar o rebutjar-los.

Per tal d’il·lustrar la necessitat de ser conscients del llenguatge i l’ús que en fem, la paraula “estrany” ens serveix com a punt de partida. Mentre que la meitat d’aquells qui llegeixen la paraula pensaran d’entrada que es refereix a una persona que no coneixem, l’altra meitat pensarà que es refereix a una cosa que no és normal. Si volem fer-la servir amb precisió,és necessari fer una visita al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, per tal de veure les dues possibilitats de significat que ens ofereix aquesta paraula: “estrany” pot voler dir ‘que no és conegut d’algú’ o bé ‘que ofereix quelcom d’extraordinari, d’inacostumat, d’inexplicable, que excita la curiositat, la sorpresa, l’admiració’.

Per altra banda, tenim la paraula anglesa “prejudice”, que es tradueix com prejudici o perjudici en català. En la seva versió anglosaxona, “perjudice” significa “opinió preconcebuda que no es basa en la raó o l’experiència real”. No obstant això, també significa “dany o lesió que resulta o pot resultar d’alguna acció o judici”.

Arran d’aquesta similitud ens preguntem si les paraules en qüestió estan connectades i, si fos així, de quina manera. És que els nostres avantpassats, aquells que van crear el nostre confús sistema lingüístic, van intentar suggerir que un estrany és una persona que hem de témer? Aquest tipus de coincidències, anomenades així a causa del seu origen confús, ens haurien de servir per entendre per què el llenguatge que fem servir és tan important.

El llenguatge obre moltes portes en molts aspectes. El fet de substituir una paraula per una altra pot canviar del tot el sentit d’allò que volem dir, i pot, al seu torn, desencadenar molts matisos que es perdrien sense aquest canvi. Les paraules introdueixen un cert context mental, ja que vénen acompanyades de sentiments que normalment es deixen veure en fer-les servir, és a dir, es transmeten fàcilment als altres i són capaces, a més, de causar diferents reaccions. Dir “passaran coses estranyes”, per exemple, ens pot fer tremolar.

Hi ha molts altres problemes derivats de l’estructura del llenguatge. Una cosa tan simple com l’existència de les etiquetes de gènere constitueix un dels problemes més comuns, i és que en moltes llengües arreu del món les professions tenen un substantiu masculí i un de femení. L’alemany, l’espanyol, l’italià i el romanès són només algunes de les llengües que mantenen aquesta antiga estructura: “profesor” i “profesoara” en romanès, “Lehrer” i “Lehrerin” en alemany, i, sense anar més lluny, “professor” i “professora” en català. Res ens fa pensar que el gènere d’una persona afecti el tipus de treball, però el fet de tenir diferents paraules per anomenar-los té, si més no, una certa importància.

Il·lustració: Begüm Saral

A més, en la llengua romanesa trobem un exemple crucial: la paraula “om”, que significa “humà”, es considera com a nova paraula introduïda en el llenguatge des del francès, és a dir, un neologisme. La raó darrere d’aquest fet és que abans no hi havia cap paraula per referir-se a un ésser humà i, per això, sempre calia referir-se a la gent segons el seu gènere; es feia servir “barbat” per als homes i “muiere” per a les dones. El que és encara més sorprenent és el fet que “muiere” es fa servir avui dia amb un to denigrant, seguint l’antiga mentalitat segons la qual les dones pertanyien als homes.

Aquestes no són només consideracions teòriques. El llenguatge té un efecte directe en les nostres accions. Segons molts estudis, quan fem al·lusió a una professió que només té un substantiu masculí, les noies consideren que és més difícil accedir-hi que no pas a d’altres amb substantius neutres o femení i masculí.

Tot i que es tracta de casos aïllats, no els hem escollit a l’atzar, sinó perquè construeixen la família semàntica de la idea principal d’aquest article: lluitar contra la discriminació des d’un altre camp de batalla. És clar, això no es limita a paraules amb dos significats o gèneres, sinó que el problema és molt més ampli.

Per exemple, quan durant una baralla diem “puta” a una dona. En molts casos, el fet d’escollir aquesta paraula no significa que el subjecte a qui va dirigida se’n vagi al llit amb moltes persones, sinó que es tracta d’un insult universal per ferir l’altra persona. Tot i que, evidentment, jutjar algú segons amb quines o quantes persones se’n va al llit no està justificat, és molt important entendre que fer servir aquesta paraula freqüentment com a insult té conseqüències que van més enllà de ferir, ja que reforça l’estereotip segons el qual les dones han de limitar el nombre de parelles sexuals i que no tenen accés a la seva pròpia sexualitat. No només, doncs, fereix, sinó que esborra tot el progrés pel qual històricament s’ha lluitat, especialment quan l’equivalent masculí “gigoló” normalment es considera com una paraula de la qual sentir-se orgullós, reforçant la idea següent:com més dones conquereixi un home, més masculí serà.

Un patró similar s’aplica quan es fa servir una paraula denigrant per fer al·lusió a la raça o ètnia de cadascú. L’objectiu final pot ser una broma o la intenció de ferir algú verbalment, però el resultat va més enllà de la persona a qui va dirigida.

L’elecció de les paraules és, doncs, important, perquè poden ajudar a trencar amb antigues creences, o simplement afegir una altra barrera a la lluita de què tots hauríem de formar part. El primer pas és ser conscients de les conseqüències que tenen les paraules que escollim. Les paraules importen.

Autora

Ioana Cristina Cristocea (Romania)

Estudis: Grau en Relacions Internacionals i Estudis Europeus a la Facultat de Ciències Polítiques, Universitat de Bucarest.

Idiomes: Romanès, anglès, francès i una mica d’italià.

Europa és… una cultura en construcció.

Il·lustració

Begüm Saral (Turquia)

Estudis: Arquitectura

Idiomes: Turc, Anglès, Alemany

IG: begum_saral

Traducció

Marta Morillo (Espanya)

Estudia/Treballa: Traducció i Interpretació/ Traductora i professora d’idiomes

Parla: Castellà, català, anglès, alemany i una mica de francès.

Europa és… allò que vulguem ser.

Twitter: @martatrnslts

Traducció

Miriam Vázquez (Espanya)

Estudia / Treballa: Periodisme i Ciències Polítiques i de l’Administració

Parla: Espanyol, català, anglès, una mica de francès i alemany

Europa és… un lloc únic on conviuen persones amb diferent cultures, llengües i punts de vista.

Twitter: @mirabroad

Author: Anja

Share This Post On

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca