Les manifestacions dels populistes de dreta i antiUE han estat l’ordre del dia a Europa. Els moviments dels pro-europeus i dels liberals, però, només solen donar-se a conèixer just després que unes eleccions surtin a favor dels nacionalistes i populistes. Però el Pols d’Europa vol canviar això i donar veu als fans d’una Europa unida. Parlem amb Akilnathan Logeswaran, qui ha estat als carrers de Munic per manifestar-se sobre el que passa a la UE des de febrer.
Entrevista: Anja Meunier / 28.4.2017
Akil té 28 anys i va créixer a Munic. Va estudiar a Augsburg i Viena, i més tard va trobar treball a Copenhaguen, Viena, Varsòvia i Munic; un europeu de cap a peus. Des del febrer, s’ha convertit en una cara coneguda en el pols de les manifestacions d’Europa a Munic i està compromès amb la preservació de la Unió Europea.
Akilnathan Logeswaran al Pols d’Europa a Munic © Anja Meunier
Meeting Halfway: Per què t’estàs manifestant per la UE, per què surts als carrers?
Akil: Sempre he sentit que Europa era molt important per a mi, però mai he sentit la necessitat de sortir als carrers a protestar. Ara m’he adonat que no tenim res garantit i que realment hem de lluitar pels nostres drets. Crec que això és important. El fet de sortir als carrers i agitar públicament la bandera de la UE fa que el missatge arribi a molta més gent. No només al meu Facebook, on conec a tothom; sinó també fora de la meva zona de confort. És important per a mi connectar de debò amb la gent.
MH: Van molts dels teus amics a les manifestacions?
Akil: Cada vegada s’estan més. Vaig anar sol la primera vegada i per desgràcia no em vaig trobar amb gaire gent jove. Però això també tenia un avantatge entre aquells que eren una mica més joves, tots ens vam reunir i vam dir que havíem de convidar més amics. Ens trobem tots els diumenges després de debatre sobre els plans de les protestes i els números van creixent cada vegada més. Sempre intento convidar amics de diferents entorns. Crec que és molt important que tothom, independentment de l’àrea de la ciutat i les diferents posicions socials, sàpiga que representa tant Europa com la Unió Europea.
MH: Sovint se sent l’acusació que els joves són apolítics. Tu què en penses?
Akil: No ho crec en absolut, de fet fins i tot diria que és al contrari. Els joves són molt conscients políticament. Crec que aquest rumor que són apolítics ha sorgit pel fet que els joves sovint no voten. Però per a mi, això no és una declaració política. Hi ha moltes persones que conscientment no voten perquè diuen que els polítics no els representen. Crec que això sí és una declaració política molt forta i que hauria de fer pensar als polítics i treballar per solucionar-ho. Cal escoltar més als joves i potser inclús demanar-los ajuda per crear polítiques.
Manifestació del Pols d’Europa a Munic © Anja Meunier
MH:Algunes persones troben que els partidaris de la UE passen tot per alt i fan veure que si ens estimem els uns als altres, tot estarà bé. Però també hi ha fets molt concrets que parlen a favor de la UE. Quin és l’èxit més gran de la UE?
Akil: L’èxit més gran de la UE és, sens dubte, el fet que les fronteres dins l’àrea de l’espai Schengen s’han reduït. Tenim la llibertat del moviment de persones, productes i serveis, la qual cosa és un avantatge increïble per als 500 milions de persones que viuen dins de la UE. Un no es pot imaginar la vida sense aquestes llibertats. Seria una bogeria total, si haguéssim d’esperar a tot arreu o pagar tarifes més altes en els productes. Aquest és l’èxit més gran per a mi.
MH: Alguns crítics del Pols d’Europa es queixen que el moviment no expressa objectius específics. Què n’opines?
Akil: Crec que el Pols d’Europa segueix sent a escala comunitària. Crec que seria massa aviat per fer demandes polítiques concretes. No obstant això, hi ha alguns moviments molt forts dins del Pols d’Europa. També hi ha una iniciativa anomenada Stand up for Europe, que es va establir al mateix temps, com el Pols d’Europa. Ells ja tenen una agenda política més forta, però crec que és qüestió de temps. De moment, estem a l’etapa on només estem mobilitzant la gent i sortint als carrers per discutir qüestions. Així doncs, un cop hem parlat de tot, podem sortir al carrer amb un programa més fort.
Manifestació del Pols d’Europa a Munic © Anja Meunier
MH: Quina meta específica tens pensada de cara al futur?
Akil: És difícil de dir. Crec que definitivament hi haurà un clar compromís de mantenir les fronteres obertes a persones, productes i serveis. Crec que probablement també hi haurà més obligacions quant a les demandes i més participació social per part de tots els països membre. Tothom que rep ajudes també ha de representar certs valors. L’acció humana col·lectiva de la situació dels refugiats, per exemple, i l’aplicació de les normes humanitàries. Però ja veurem si això pot ser gaire concret.
MH: Tens cap suggeriment que puguem fer al nostre dia a dia per contrarrestar els corrents nacionalistes?
Akil: Crec que el primer pas és mostrar obertament la posició de cadascú. Així que cada vegada que sentiu alguna cosa que va en contra dels vostres principis, digueu: Bé, crec que aquesta broma està fora de lloc. O comentar: És interessant que pensis així, però, per què ho penses? Llavors, has d’entrar en detalls. Què passa entre una persona nascuda cinc quilòmetres al sud de la frontera i una altra nascuda cinc quilòmetres al nord de la frontera? Són aquestes persones realment tan diferents entre elles? Sempre hem d’apel·lar a aquests temors que, de fet, són justificats, per esbrinar d’on vénen. Pot ser que el fet que aquesta persona acabi d’entrar al país, sigui realment la raó per la qual no he tingut treball durant deu anys? Això no pot ser veritat. Per tant has de fer alguna cosa, no només ajudant els refugiats, sinó posant-te dempeus i admetent que també hi ha problemes aquí, a casa. I hem de lluitar per solucionar-los. Cadascú pot apropar-se a un ésser humà, iniciar una conversa i prendre partit. El 2015, molts refugiats van arribar al país i durant aquest temps, molta gent va pensar que les seves opinions nacionalistes eren majoria. Si després miraves les xifres, en realitat només era un 30%, però eren més forts amb les seves opinions. I aquesta és precisament la raó per la qual hem de prendre una posició i sortir als carrers.
Potser també t'agradi...
Res ha canviat, però tot és diferent: El Regne Unit després del referèndum 24 de juny del 2016. Ja han passat uns quants mesos des d’aquell dia en què es va anunciar el resultat del referèndum a Gran Bretanya per decidir si sortir o no de la Unió Europea. Les reaccions de sorpresa i incredulitat que el Regne Unit, Europa i la resta del món van experimentar aquell dia encara duren avui, i, de fet, el país ja no és com abans. Què…
Gran Bretanya després del Brexit: Les esperances frustrades dels joves euròfils El Regne Unit ha votat sortir de la UE, una decisió tancada que ha deixat molts britànics, especialment els joves, amb un sentiment de frustració i aprensió. La nostra autora intenta descriure la reacció del 48% dels votants que no volien sortir i com se sent ara per estar en una Gran Bretanya post-Brexit.
Comentaris recents