En els darrers anys, l’alemany s’ha convertit en una llengua estrangera molt popular: ara, de cop i volta, tothom arreu d’Europa i del món en vol aprendre. L’alemany està de moda, i els més sorpresos som els nadius.
Per Anja Meunier / 26.3.2017
Part I: La meva llengua, la meva llar: el català
Part II: La meva llengua, la meva llar: el maltès
No ens havien dit sempre que “l’alemany és massa difícil” i que “sona com si us estiguéssiu barallant”? Doncs sí, i potser això no ha canviat gaire, però gràcies a que actualment Alemanya té una posició econòmica forta dins d’Europa, la meva llengua materna ha adquirit de sobte un significat diferent i cada cop més gent n’està descobrint la part interessant, bonica i lògica que avui jo també us vull ensenyar.
En primer lloc: l’alemany també pot sonar bonic i musical! No és casualitat que al segle XIX Alemanya fos coneguda com la terra dels poetes i pensadors; de fet, Goethe, Schiller i Rilke, entre d’altres, continuen sent avui dia figures importants arreu del món. Pareu atenció al poema següent:
“Der Panther” per Rainer Maria Rilke
Un dels aspectes més coneguts de l’alemany que fan que sigui una llengua especialment interessant són els mots compostos. L’exemple més utilitzat per il·lustrar aquest fenomen (de fet, va ser creat només per aquest motiu) és el mot compost ‘Donaudampfschifffahrtsgesellschaftskapitänsmützenbommel’ (el pompó de la gorra de capità de la companyia de vaixells de vapor del Danubi). La construcció d’aquesta cadena de paraules és possible en alemany perquè, a diferència de moltes altres llengües, quan tenim un nom que s’apropa molt a la descripció que necessitem el podem complementar amb un prefix o un altre nom sense necessitat de separació. És amb aquestes descripcions tan precises com aconseguim paraules tan llargues.
Il·lustracion: Luzie Gerb
La veritat és, però, que gairebé mai fem servir aquestes paraules quilomètriques; com a molt n’enllacem dos o tres i prou. En canvi, els mots compostos més curts es fan servir moltíssim, ja que molts animals, objectes i altres noms es formen d’aquesta manera. A mi m’encanten aquestes paraules, perquè la seva lògica és simple i infantil: ¿Que un ós es renta les mans? Doncs és un ós rentador (‘Waschbär’)! ¿Que un porc té punxes? Doncs és un porc espí (‘Stachelschwein’)! ¿Que a la primavera estàs content? Llavors, tens sentiments de primavera (‘Frühlingsgefühle’)! ¿Que has escoltat una cançó i se t’ha quedat enganxada a l’orella com un cuc? Doncs tens un cuc a l’orella (‘Ohrwurm’)!
Altres llengües han adoptat algunes d’aquestes paraules pel fet que descriuen de manera acurada situacions o conceptes molt específics, per exemple ‘Schadenfreude’ significa alegrar-se de les desgràcies alienes, ‘Wanderlust’ és el plaer d’anar d’excursió o viatjar, ‘Wunderkind’ fa referència a un nen prodigi i ‘Kindergarten’ és l’escola bressol, un jardí per a nens.
Il·lustracion: Luzie Gerb
Un dels meus amics espanyols, que en sap molt, d’alemany, em va dir fa poc que una de les coses que mai podrà entendre és l’ús dels expletius. De fet, n’hi ha un bon grapat: ‘eben’, ‘halt’, ‘doch’, ‘eigentlich’, ‘mal’, ‘echt’, ‘ja’, ‘nur’… en són només alguns exemples. Tots tenen un significat ben diferent segons el context en què es troben i, de fet, encara que es facin servir seguits poden significar coses diferents. Per exemple, a la frase “Bring doch deine Freundin mit!” (Vine amb la teva xicota, si vols!), ‘doch’ serveix per fer un suggeriment, mentre que a la frase “Du bist ja doch gekommen!” (Al final has vingut!) expressa sorpresa.
Una altra peculiaritat de l’alemany és l’ordre de les paraules, ja que les més importants normalment van al final. En Mark Twain va escriure “La terrible llengua alemanya”, un text citat amb molta freqüència per estudiants d’alemany enrabiats on l’autor es queixa, entre d’altres coses, del fet que s’hagi d’esperar tant per saber de què es parla. Vegem-ne un exemple:
També trobo interessant el fet que en alemany fem servir paraules d’altres llengües, sobretot de l’anglès. De vegades, les fem servir per diferenciar les coses de manera més precisa, per exemple, fem servir la paraula ‘swimmingpool’ per a les piscines privades, però per a les públiques fem servir la paraula ‘Schwimmbad’. Quan algú se’n va de ‘shoppen’, se’n va a comprar roba, però si va a comprar al supermercat fem servir la paraula ‘einkaufen’. També hi ha altres anglicismes que semblarien molt estranys a un nadiu de l’anglès. Del telèfon mòbil en diem ‘Handy’ i de veure el futbol en un lloc públic en diem ‘Public viewing’, tot i que si ho traduïm correctament vol dir exposar un cadàver.
Les regions de parla alemanya d’Europa © A. Meunier
Més de 100 milions de persones tenen l’alemany com a llengua materna. A Europa, l’alemany es parla en el conjunt d’Alemanya, Àustria i Liechtenstein. A més, també el parlen al Tirol del Sud, a gairebé tota la zona nord d’Itàlia, a la regió alemanya de Suïssa, a Luxemburg, al municipi alemany de Bèlgica, a la regió frontissa d’Alsàcia i Lorena a França i a Schleswig del Nord a Dinamarca. A més, també el parlen alguns grups de població que viuen a les regions d’Europa de l’Est d’Opole, Polònia i Transilvània, Romania.
Trobo que és genial que la meva llengua nadiua sigui de sobte tan popular. Quan parlo amb gent que l’ha aprés com a llengua estrangera començo a pensar-hi i a qüestionar-la des d’una perspectiva totalment diferent.
Potser també t'agradi...
La meva llengua, la meva llar: l’anglès Uns dels aspectes més interessants de l’anglès són les variacions que se’n deriven arreu del món. El fet que es parli a països que es troben ben lluny els uns dels altres dóna com a resultat una diversitat sorprenent.
La meva llengua, la meva llar: el maltès Saps gaire sobre la llengua que es parla a Malta? No? En aquest nou capítol de les nostres sèries “La meva llengua, la meva llar” pots trobar més informació sobre la llengua que es parla a la petita illa de Malta.
Comentaris recents