Espanya és el país d’Europa que més estudiants Erasmus rep i Barcelona és sens dubte una de les destinacions preferides. L’ambient cosmopolita es respira als seus carrers i és més comú sentir parlar anglès al centre que espanyol o català. Però aquest auge de popularitat s’enfronta avui dia a una realitat que molts fa temps que vaticinen: la incipient bombolla immobiliària en el preu dels lloguers.
Per Miriam Vázquez / 19.3.2017
Des del tradicional barri Gòtic fins a l’innovador Districte 22@, el preu en tots els barris s’ha disparat. Llogar una habitació en un pis de cent metres quadrats, compartint el bany i la cuina amb altres inquilins, difícilment baixa dels 400 euros mensuals. Marco Savino, estudiant d’Erasmus a Barcelona, porta aquí cinc mesos i ja s’ha canviat tres vegades de pis: “Els preus aquí són molt alts, especialment si els compares amb la grandària de les habitacions. Totes en les quals he estat mesuraven menys de deu metres quadrats”.
Barcelona © Miriam Vázquez
Potser una manera de revertir la situació seria aplicant polítiques similars a la d’altres països. Per exemple, a Alemanya la meitat de la població viu de lloguer, a diferència d’Espanya on només ho fa una quarta part. Per això el Parlament alemany va aprovar el 2015 posar un fre al preu dels lloguers. “Crec en el mercat lliure, però en el cas de Barcelona s’haurien de posar certs límits com es fa a Alemanya, ja que els veïns no es poden permetre viure a la seva pròpia ciutat”, opina Nils Bruder, estudiant alemany que passarà un semestre a Barcelona.
Però per entendre la situació actual és necessari fer una mica de memòria. I és que escoltar el terme “bombolla immobiliària” produeix una esgarrifança en qualsevol espanyol que ho escolti, semblant al que sentiria si veiés un turista comprant un barret mexicà de souvenir. Molts pensaven que la crisi del 2008 havia suposat un punt d’inflexió, que no tornaria a passar el mateix en el futur. Una crisi que ens va afectar especialment per tenir una economia basada en el turisme i el “maó”, és a dir, el sector de la construcció. Les raons que van portar a aquesta situació són una mica complexes, però si t’interessa saber més sobre el que va passar ”Españistán” explica la situació que vam viure, un vídeo que es va fer viral a Youtube fa un parell d’anys.
Barcelona © Miriam Vázquez
Vists els antecedents, des de la crisi molts espanyols ja no s’atreveixen a invertir en habitatges i d’altres, especialment joves universitaris, no es plantegen viure en un mateix lloc de manera permanent. Són aquests últims majoritàriament els que lloguen els pisos més cèntrics de la ciutat, a causa de la seva proximitat amb les facultats universitàries i als seus recentment estrenats treballs en startups. A aquesta tensió li podem afegir els pisos turístics il·legals a Barcelona, un problema sobre el qual l’Ajuntament de Barcelona està prenent mesures, i tindríem la combinació perfecta per fer esclatar una nova bombolla immobiliària.
Mentrestant, part dels estudiants internacionals seguiran preguntant-se per què els pisos són tan cars en aquesta ciutat. La majoria desconeixerà la nostra història més recent i ignorarà que s’està especulant a través dels lloguers. Pensaran que és el preu a pagar per gaudir de la cultura i el sol de Barcelona.
Potser també t'agradi...
Llogar un pis a Dublín, el repte que tot estudiant estranger ha d’afrontar Deixar el teu país i la família per anar-te a estudiar a un altre país és molt difícil, però trobar un lloc adient per viure a Irlanda és el repte més gran, la balena blanca que tot estudiant ha de caçar.
Rodant pel món Sortir de festa, anar a concerts i viatjar molt. Segur que ho has fet mil vegades. Però llavors algú et comenta: “Pensava que a tu no t'agraden aquest tipus de coses!” Et sorprèn? És la situació amb la qual la Marta Llauradó s'enfronta cada dia. Una noia amb diversitat funcional que amb el seu blog intenta desmentir els prejudicis que la societat té sobre ella.
Comentaris recents