Fa cinquanta anys que Palestina viu sota l’ocupació d’Israel. Es considera que una de les àrees que ha viscut el conflicte entre israelians i palestins més de prop ha estat la ciutat d’Hebron, a la costa est. Com és el dia a dia sota un règim d’ocupació i una política d’assentaments?
Per Anja Meunier / 10.3.2017
La construcció d’un assentament sona a procediment pacífic; allò que un s’imagina són casetes petites en mig d’un terreny agrícola, construïdes per aventurers i exploradors. La realitat és, però, ben diferent. Quan els israelians van ocupar la costa est durant la Guerra dels Sis Dies del 1967, els assentaments d’aquest bàndol van començar a aparèixer en aquella zona, la majoria dels quals en terrenys que, des d’un punt de vista israelià, no pertanyien a ningú. La major part d’aquesta terra, però, va ser utilitzada per comunitats palestines com a terra comuna, la qual, d’acord amb la llei establerta, no va figurar mai al registre de la terra. El desembre del 2016 les Nacions Unides van aprovar una resolució que demanava el fi de la política d’assentaments israelians i, de fet, els declarava il•legals a ulls de la llei internacional.
Senyal a la frontera de la zona ocupada A © Anja Meunier
De fet, alguns d’aquests assentaments han estat construïts a terrenys privats registrats com a palestins, la qual cosa és, a més, il·legal a ulls de la mateixa llei israeliana. No obstant això, els habitants es troben sota protecció militar i al mes de febrer del 2017 el govern israelià va aprovar una llei que, al seu torn, aprovava 4000 d’aquests assentaments il·legals.
A Hebron, el conflicte entre palestins i israelians s’ha anat acalorant. Hebron és l’única ciutat a la costa est on hi ha un assentament israelià situat al mig de la ciutat, i té, a més, una importància especial per a les tres religions monoteistes, perquè és el lloc on els tres patriarques –Abraham, Jacob i Isaac– van ser enterrats, concretament a la Cova dels Patriarques, a la ciutat vella. La proximitat d’aquests llocs sagrats, a més dels alts beneficis en seguretat social que els israelians paguen a aquells que viuen a l’assentament, fan que els assentaments d’Hebron siguin molt atractius per als jueus ultraortodoxos.
Part de l’antic mercat al centre d’Hebron © Anja Meunier
A l’assentament del centre de la ciutat hi viuen aproximadament 500 jueus, que s’hi van instal·lar arran de l’ocupació il·legal de cases palestines privades. A causa de les tensions entre la població palestina i els israelians que s’hi han assentat, la zona està protegida per uns 3000 soldats i, fins i tot, hi ha illes senceres de cases inaccessibles per als palestins, ja que es troben delimitades per punts de control. A més, l’antic carrer del mercat ara està pràcticament desert. Segons les xifres de B’Tselem, un centre d’informació israelià que vetlla pels drets humans als territoris ocupats, un 42% de les llars palestines a l’antiga ciutat d’Hebron estan buides o ocupades pels israelians, i el 77% de les botigues han hagut de tancar.
En Ghassan, que es va criar a l’antiga ciutat d’Hebron
En Ghassan és un noi de 20 anys que es va criar a l’antiga ciutat d’Hebron; ara és propietari de l’Hostel in Hebron i, a més, organitza circuits turístics a l’antiga ciutat des d’un punt de vista polític per als pocs turistes que la visiten. Ell ens va ensenyar els carrers amb el pas barrat, on les escombraries s’apilen darrere les tanques amb filferros punxants, i ens va explicar com la gent que encara hi viu se sent assetjada i discriminada. “La gent d’Hebron té por de venir a l’antiga ciutat perquè els soldats els paren i assetgen. No volen que la gent vingui aquí, per això sempre t’estan empaitant, et demanen el carnet d’identitat o et retenen durant hores sense altre motiu que fer que deixis de venir”. Hi ha edificis amb una botiga palestina a sota i a sobre un apartament que forma part de l’assentament israelià. De vegades llencen escombraries, pedres o, fins i tot, lleixiu i orina, ens explica en Ghassan.
Malla metàl•lica que serveix de protecció contra les pedres i escombraries © Anja Meunier
Moltes famílies s’estan traslladant a la part més nova de la ciutat per escapar de les inspeccions i l’assetjament constants. “Quan un s’ha criat aquí no veu massa coses boniques, més aviat soldats israelians, fronteres israelianes i israelians que es passegen armats pels carrers i es dediquen a assetjar la gent”. Tot i així, la família d’en Ghassan encara viu al centre de la ciutat. “Si abandonem la nostra llar, els israelians s’hi instal•laran i guanyaran encara més territori”.
Punt de control a la frontera de l’antiga ciutat d’Hebron © Anja Meunier
Vam visitar també la Carol, del Christian Peacemaker Team (ECAP, Equips Cristians d’Acció per la Pau) un grup activista internacional situat al centre d’Hebron que es dedica a observar i documentar la situació, i, si cal, hi intervé pacíficament. La Carol és una dona amb els cabells grisos, a qui m’estimaria més veure al menjador de la meva àvia que no pas a una zona de crisi ocupada pels militars. Quan va començar a parlar, però, aquesta impressió inicial va desaparèixer immediatament; parlava de pressa i amb decisió, transmetia energia però calma al mateix temps.
“És clar que les nostres oportunitats d’intervenir són limitades, però, de vegades, només cal que hi hagi un estranger a la zona; quan hi ha espectadors aliens, el comportament normalment canvia”. És d’aquesta manera, per exemple, com la Carol i altres activistes protegeixen els nens d’inspeccions i altres mesures de repressió quan van i vénen de l’escola. Amics i veïns els truquen immediatament si s’hi produeix una detenció o hi ha algun conflicte greu; els membres de la CPT intenten llavors difondre la situació. A més d’ajudar a peu de carrer, els activistes també documenten els esdeveniments que tenen lloc i n’informen les organitzacions de drets humans i a les Nacions Unides.
Vistes d’Hebron © Anja Meunier
En Ghassan espera que el conflicte acabi aviat, ja que no li agrada la resistència ni les manifestacions violentes. “Jo no vaig a les manifestacions, perquè només et pot passar una d’aquestes tres coses: que acabis malferit, mort o detingut”. En comptes d’anar-hi, intenta informar la gent d’altres països sobre la situació a Hebron durant els circuits turístics. “Vull que la gent conegui les dues cares, la israeliana i la palestina, ja que els mitjans de comunicació no mostren allò que realment passa aquí”.
És cert que als mitjans de comunicació internacionals no s’hi troba gairebé cap informació sobre les circumstàncies en què viu la gent a les zones ocupades per Israel, però la realitat és que molts israelians tampoc saben què està passant. Per això, l’organització B’Tselem ha posat en marxa un projecte mitjançant el qual distribueixen càmeres als palestins que viuen en àrees de tensió màxima on els conflictes són freqüents. Així, volen contrarestar les informacions unilaterals i denunciar les violacions dels drets humans que tenen lloc en aquestes zones. En Ghassan també espera que aquesta iniciativa tingui èxit. “El món pensa que som terroristes i criminals, però no és així. Som gent amable que desitja tenir un futur millor. Com la resta del món, també som humans, i només volem ser lliures i tenir una bona vida, sentir-nos segurs quan tornem a casa”.
Potser també t'agradi...
La bombolla de Barcelona Espanya és el país d’Europa que més estudiants Erasmus rep i Barcelona és sens dubte una de les destinacions preferides. L’ambient cosmopolita es respira als seus carrers i és més comú sentir parlar anglès al centre que espanyol o català. Però aquest auge de popularitat s’enfronta avui dia a una realitat que molts fa temps que vaticinen: la incipient bombolla immobiliària en el preu dels lloguers.
Llogar un pis a Dublín, el repte que tot estudiant estranger ha d’afrontar Deixar el teu país i la família per anar-te a estudiar a un altre país és molt difícil, però trobar un lloc adient per viure a Irlanda és el repte més gran, la balena blanca que tot estudiant ha de caçar.
Comentaris recents