Sobre democràcia i comportament social

Després d’un any ple de decisions inesperades per part dels votants, l’altra meitat del món occidental es pregunta: “Com ha pogut passar? Per què no ho vam preveure?” Volem aprofundir en la idea de democràcia i comportament social per tal d’analitzar els problemes que afecten la política avui en dia. Quina solució hi pot haver?

Des dels temps de l’Antiga Grècia, la democràcia ha creat un espai perquè la gent digui allò que pensa, n’expressi les creences i construeixi una societat amb què es puguin identificar. Ha donat, també, les eines necessàries a centenars de milers de persones perquè donin forma a les seves realitats polítiques, creïn els seus estats i confereixin poder al poble. Ha permès que milions de persones tinguin una vida millor, que siguin millors persones i estableixin un millor context per a les generacions futures. La democràcia ens ha donat el protagonisme que mereixem: ha reconegut que no hi ha realitat fonamental més gran que el dret de les persones a ser lliures i iguals, i, per tant, haurien de ser capaces de decidir el curs de les seves vides. En els últims temps, la democràcia ha evolucionat encara més, tot creant un espai perquè la gent protesti, expressi la seva alegria; un fòrum on discutir lliurement temes més enllà de la vida política i aprofundir en aspectes més quotidians de la vida humana tal com la coneixem.

No obstant això, l’any 2016 ens ha ensenyat que aquesta realitat s’està ensorrant i potser s’esvaeixi del tot, provocant així que el progrés aconseguit pels nostres ancestres se’n vagi en orris. Hem vist la trista realitat del món democràtic: la gent normalment té poca educació, està plena d’odi i pren males decisions. Això és una veritat obvia, fàcil de veure i quantificar.

Exemples d’aquesta realitat perillosa poden trobar-se per tot arreu, per això molts experts han qualificat aquest any d’horrible per a la política i el desenvolupament. La votació del Brexit és un toc d’atenció que ha rebut el món. Se suposava que seria un esdeveniment únic i tràgic que marcaria el moment en què les elits despertarien, tindrien més cura del seu discurs, haurien mirat d’educar la gent i, en última instància, haurien intentat evitar desastres econòmics i polítics. Tanmateix, l’esperança optimista que pensava que el Brexit era només un error, els crits desesperats que demanaven un segon referèndum i les tristes cerques a Google “Què és EXACTAMENT la Unió Europea?” van passar a un segon pla tan bon punt Donald Trump va ser elegit president dels Estats Units.

És important entendre que aquests dos esdeveniments no són de cap manera la mostra més escandalosa de per què la democràcia ha fracassat; simplement, en són les dues mostres més mediàtiques. Els exemples d’aquests fracassos quant a progrés, drets humans, desenvolupament i retòrica moderada, entre d’altres, que s’haurien d’incloure a la llarga llista de coses que en un món civilitzat haurien d’estar més que garantides són, per desgràcia, moltíssims. No té cap sentit fer una llista interminable i depriment de decisions equivocades i d’ofenses d’escàndol als drets humans, però espero que la següent frase sigui suficient per resumir-ho: som al segle XXI i encara hi ha discussions sobre l’avortament. És així de preocupant.

Ara que sabem que alguna cosa falla estrepitosament, el següent pas és, naturalment, mirar d’arreglar la situació. No obstant això, opino que desgraciadament no estem completament segurs de quin és el problema. Tots els aspectes mencionats abans són els efectes d’un problema fortament arrelat que és difícil d’identificar i més difícil encara de resoldre. Hi ha, però, un punt de partida, i aquest punt ens demana analitzar les dinàmiques socials.

En primer lloc, parlem de les “males” decisions polítiques. De vegades, la gent diu que cap vot és inútil, però en realitat hem d’entendre que el vot mal informat sí que existeix i que, en la majoria de casos, deriva en un vot inútil. N’hi ha diferents tipus: vots a partits extremistes, vots que són inherentment discriminatoris –els pitjors–, i vots en contra dels interessos dels votants. Tot i que és cert que és fàcil classificar aquests vots dins el grup dels vots “ignorants”, en molts casos el problema que realment necessita una resposta rau en com prevenir aquests vots. Hi ha un parell de solucions factibles que inclouen, però no es limiten, a educació en política des de ben joves, tests d’orientació política i, fins i tot, consellers polítics que dirigeixin la gent de manera objectiva cap a la zona de l’espectre amb què se senten més identificats.

Quant a la classe política, cal que facin servir diversos mètodes per tal de fer-se entendre millor: explicar la seva agenda, adoptar postures i mesures coherents, informar la població mitjançant debats, etcètera. A més a més, una idea consistiria a desenvolupar un sistema localitzat i políticament independent per tal d’indexar dades precises sobre qualsevol candidat polític. El sistema funcionaria com una aplicació de reunió de dades que incorporaria informació sobre, per exemple, l’educació, l’estatus econòmic, les promeses polítiques o processos legals del candidat. Un sistema d’aquestes característiques evita, per tant, la reelecció de polítics que van exercir el seu càrrec de manera irresponsable i dissuadeix altres polítics de governar incorrectament.

En segon lloc, també és important analitzar el tema de les dinàmiques socials des de la perspectiva dels vots radicals. Empíricament, la gent s’està movent cap a la dreta extremista dins el context de la crisi migratòria que afecta Europa. Tot i això, és curiós que, en observar els sondejos preelectorals en molts països amb una clara tendència a tenir governs d’extrema dreta avui dia, podem veure que, de vegades, el candidat que acaba guanyant no és pas el candidat que guanya als sondejos. Això ens porta cap a la següent pregunta: on ens equivoquem? Hi deu haver algun tipus d’incoherència que ens porta a aquestes situacions “inesperades”.

La primera resposta que ens ve al cap és l’efecte de la cambra d’eco, la qual cosa significa que, de vegades i especialment a les xarxes socials, la gent s’envolta només d’aquells amb què comparteixen inclinació política. D’aquesta manera, es crea un efecte de segregació el qual impedeix que els hi arribin altres opinions i idees. En altres paraules, significa que la gent amb un pensament socialment progressiu no té una idea clara de la quantitat de persones que tenen un pensament socialment estancat, o aquells amb un pensament políticament autoritari no veuen la gent amb un de políticament liberal. Tal cosa és especialment problemàtica en dos aspectes: d’una banda, impedeix que la gent tingui diàlegs significatius que canviïn o donin forma a les seves opinions; de l’altra, crea la falsa impressió que la majoria votarà una cosa determinada.

La segona resposta que ens ve al cap té a veure amb els sondejos mal realitzats i és encara més intrigant. Segons observacions empíriques, hi ha un grau cada cop més elevat d’elitisme a l’hora de fer debats polítics. Tot i que és cert que algunes coses no haurien de ser qüestionables –els drets humans estarien dins d’aquest criteri–, la realitat a peu de carrer demostra que encara cal persuadir i debatre, fins i tot, en aquest tema. Si analitzem els debats Clinton-Trump, per exemple, tot i que la majoria pensa que Trump deia ximpleries, Hilary no feia una bona tasca a l’hora de respondre o rebatre les seves afirmacions. Així, una gran part dels votants romanien a la zona grisa i encara havien de decidir què era més acceptable. Com que no hi havia explicacions sòlides per part de cap dels candidats, fonamentalment van escollir la persona que explicava coses absurdes de manera fàcil i comprensible per a les persones amb un nivell d’educació baix o mig. Això no vol dir que hi hagi raons per les quals votar a favor de la construcció d’un mur per aturar la immigració, però penso que és necessari que hi hagi més explicacions de la part que té la instància moral suprema per tal de persuadir la gent i, potser, mirar de trencar les cambres d’eco que mencionàvem abans, lloc on es troben els votants indecisos.

Finalment, i com a conclusió, una nota personal que em dol. Fa poc m’he adonat que hi ha moltes coses que no valorem. Com a estudiant de relacions internacionals, automàticament dono per fet que la gent sap de què parlo quan menciono la visió cosmopolita en política, amb la qual m’identifico plenament. Però ben al contrari, la majoria no té ni idea de què parlo. En lloc de culpar aquestes persones, cal que siguem conscients que l’elitisme és encara dins d’una bombolla que cal rebentar, que, en lloc d’etiquetar la gent de manera dura i ràpida com a ignorants, hem de dedicar temps a informar-los. La qüestió no és que la gent exhibeixi els seus coneixements; la democràcia no consisteix a veure qui és el més intel·ligent en un mateix espai, sinó a crear la quantitat més gran d’espais intel·ligents. Cal crear espais on la gent pugui parlar i aprendre, espais que no marginin, sinó que tinguin com a objectiu educar. Només així podrem arribar a prendre una decisió política valuosa, sense importar en quina zona de l’espectre polític se situï.

Autora

Ioana Cristina Cristocea (Romania)

Estudis: Grau en Relacions Internacionals i Estudis Europeus a la Facultat de Ciències Polítiques, Universitat de Bucarest.

Idiomes: Romanès, anglès, francès i una mica d’italià.

Europa és… una cultura en construcció.

Traducció

Marta Morillo (Espanya)

Estudia/Treballa: Traducció i Interpretació/ Traductora i professora d’idiomes

Parla: Castellà, català, anglès, alemany i una mica de francès.

Europa és… allò que vulguem ser.

Twitter: @martatrnslts

Traducció

Miriam Vázquez (Espanya)

Estudia / Treballa: Periodisme i Ciències Polítiques i de l’Administració

Parla: Espanyol, català, anglès, una mica de francès i alemany

Europa és… un lloc únic on conviuen persones amb diferent cultures, llengües i punts de vista.

Twitter: @mirabroad

Author: Anja

Share This Post On

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca