Saps gaire sobre la llengua que es parla a Malta? No? En aquest nou capítol de les nostres sèries “La meva llengua, la meva llar” pots trobar més informació sobre la llengua que es parla a la petita illa de Malta.
Per Sephora Francalanza / 16.1.2017
Part I: La meva llengua, la meva llar: el català
A mesura que passa el temps, la llengua maltesa sembla ser considerada com a inferior en comparació amb altres llengües, especialment amb l’anglès. És un país on s’està obsessionat amb el binari i la dualitat de tot: el partit nacionalista contra el partit laboral, la rivalitat entre els clubs de música locals, i l’enfrontament del maltès amb l’anglès. De fet, si preguntéssim a qualsevol persona maltesa per què no li dona més importància a la seva llengua, probablement diria que el maltès ja no és útil perquè s’utilitza a una illa petita i el parlem unes 400.000 persones. No obstant això, molts no s’adonen que la nostra llengua és única, dels canvis que ha fet i per tot el que ha passat per sobreviure en el seu estat actual, i com d’increïble és que avui en dia encara sobrevisqui.
Encara que pugui semblar un clixé, el maltès és un tresor que ha de ser salvaguardat. El fet que tenim una llengua pertanyent a un país tan petit, una llengua que s’utilitza als diaris, a la literatura, a Internet, a la televisió i al teatre, tendeix a ser oblidat per una gran part de la nostra població quan hauria de ser reconegut i celebrat. No és la primera vegada que un estranger em pregunta per la meva llengua materna i reacciona amb sorpresa i fascinació quan l’explico que el maltès és una barreja d’influències d’altres llengües i que avui dia encara s’utilitza molt. Llavors, per què no la trobem tan fascinant com ho fan els estrangers? És perquè ens hem acostumat a ella, perquè la menyspreem per les seves arrels àrabs, o perquè sona salvatge si la comparem amb l’anglès? Potser és senzillament perquè no la coneixem prou. Quan explico a la gent que estudio maltès, sempre em donen la mateixa resposta: “Però si ets maltesa, segur que ja en saps, per què l’estudies?”. Ah, però hi ha moltes coses que encara he de descobrir! Amb cada conferència a la qual assisteixo, m’adono que encara em queda molt per aprendre.
Malta a la Mediterrània
El maltès és l’única llengua semítica que utilitza l’alfabet llatí. Els elements gramaticals bàsics com l’article, els pronoms, els substantius, les conjugacions i el vocabulari bàsic que expressa una vida senzilla, són tots derivats de l’àrab, dialectes àrabs, sobretot de Tunísia. No obstant això, l’aspecte decoratiu i descriptiu de la llengua prové de les romàniques; les llengües que es van desenvolupar a partir del llatí. Com funciona això? Bàsicament és com si la porta fos l’àrab, mentre que el marc de la porta que la decora és romanç, o italià per ser més precisos. Aquest símil funciona en múltiples nivells: la paraula maltesa per dir porta, ‘bieb’ (pronunciat /bæb/) prové de la paraula àrab ‘باب’ /bab/, mentre que la paraula maltesa pel marc de la porta és la mateixa que la italiana, sobreporta. Això demostra que la paraula bàsica prové generalment de l’àrab, mentre que l’origen de l’element decoratiu normalment és italià, sicilià, francès o espanyol. Així doncs, podem afegir prefixos i sufixos d’estil italià a paraules d’origen àrab per donar a l’element la veritable forma única que té la llengua maltesa.
Les paraules àrabs que formen part del maltès són una mica diferents de les paraules contemporànies àrabs perquè van ser adoptades pels maltesos centenars d’anys enrere i com a conseqüència van quedar apartades en una illa llunyana dels llocs de parla àrabs i és aquest el motiu pel qual es van desenvolupar de maneres diferents. No obstant això, el maltès ha conservat paraules arcaiques de l’àrab, semblants a les que apareixen a l’Alcorà, com la paraula maltesa per dir llit ‘sodda’, la qual prové de l’àrab clàssic, mentre que en l’àrab parlat, la paraula que s’utilitza és ‘alfarash’ i és d’aquí d’on deriva ‘freix’, la paraula maltesa per denominar els llençols.
Amb els anys, Malta ha passat per mans de diversos governants europeus fent que tant el país com la seva llengua hagin estat cada cop més europeïtzats. Avui dia, les paraules malteses per dir ‘bon dia’ i ‘bona tarda’ són ‘bongu’ i ‘bonswà’, les quals provenen de les salutacions franceses ‘bonjour’ i ‘bonsoir’. Tot i que el francès va arribar a Malta l’any 1798 i els cavallers de sant Joan eren allà el 1530, com es deien abans? En comptes de ‘bongu’ era ‘sbieħ il-ġid’, traduït com ‘l’alba de la prosperitat’, una expressió que ens sona massa rígida i estranya en l’actualitat.
Si afegim l’anglès a la recepta, obtenim el maltès que s’utilitza avui dia. Mentre l’anglès s’està infiltrant en totes les llengües mitjançant l’argot tecnològic, a Malta aquesta influència es veu reforçada, ja que és una llengua oficial. Es tracta d’una població bilingüe, la qual es troba constantment entre dues llengües. La major part dels mitjans de comunicació utilitzen l’anglès i, com a resultat, obtenim que alguns de nosaltres trobem més fàcil expressar-nos en anglès, especialment si considerem que alguns hem anat a escoles privades a les quals es parlava l’anglès tota l’estona, excepte a les classes de maltès. Això és una llàstima, perquè, què hi ha millor que poder expressar el que sents en la teva llengua? Desafortunadament, avui dia encara hi ha molta gent en un canvi de codi constant entre l’anglès i el maltès i, com a conseqüència, no dominen cap de les dues llengües.
Malgrat tot això, a Malta encara tenim variacions molt marcades en la llengua; és a dir, els dialectes. Tot i que Malta és un país petit al mig del mar Mediterrani i un sol punt en el mapa, tenim la nostra pròpia llengua. També hi ha variacions entre els pobles. Avui dia encara es realitzen molts estudis sobre els dialectes d’algunes parts del país, que no només segueixen vius gràcies a les generacions més velles, sinó també als joves que els tenen com a llengua materna, com, per exemple, els dialectes de Żebbuġ, Qormi, Zejtun, lCottonera, i Goig, on les varietats del maltès són encara més pronunciades, sobretot a Xewkija i Nadur. Per exemple, tant a Xewkija com a Cottonera, encara hi ha persones que “parlen amb la k”; és a dir, pronuncien la ‘q’ amb el so de la ‘k’, en comptes de fer-ho amb un so glotal tancat com fa la majoria. Així doncs, les paraules ‘qattus’ (gat) /ʔɐttʊs/ i ‘qamar’ (lluna) /ʔɐmɐr/ s’han convertit en ‘kattus’ /kɐttʊs/ i ‘kamar’ /kɐmɐr/. A Għarb, un petit poble de Gozo, algunes persones pronuncien l’ ‘h’ sorda i diuen ‘deħeb’ /dɛhɛp/ en lloc de ‘deheb’ /dɛːp/ (or), i aquests trets apropen la llengua a les arrels àrabs. Aquesta pronunciació està desapareixent i s’està deixant apartada perquè es veu antiga, però no hem d’oblidar encara se segueix utilitzant.
Hi ha molts lingüistes i investigadors que aprecien i es meravellen amb la nostra llengua, l’estudien i examinen perquè les llengües són vives i continuen desenvolupant-se i creixent a mesura que ens ensenyen la seva història, la del país i la de la societat a la qual pertanyen. Us podeu imaginar la meva sorpresa quan vaig escoltar a una alemanya parlar amb altres estrangers sobre les arrels etimològiques i els complements gramaticals del maltès. Em vaig apropar a ella i li vaig preguntar com és que sabia tant maltès. És una lingüista alemanya que va optar per centrar-se en els seus estudis de la llengua maltesa i visita el país de tant en tant per escoltar i observar com les persones es comuniquen entre elles i per intentar entendre cada cop més la nostra llengua. També em va comentar que el maltès és una de les llengües que s’ensenyen a una universitat de Bremen, Alemanya. Em vaig dir a mi mateixa: “Vaja, és una estrangera que ha après molt sobre la nostra llengua, mentre que la majoria de la gent en aquesta illa són propensos a fugir d’ella i els hi sembla vergonyós utilitzar-la”, ja que es tendeix a veure-la massa informal. De fet, quan escrivim una carta formal o un correu electrònic, o fins i tot quan parlem per telèfon per demanar cita, hem començat a utilitzar l’anglès perquè veiem el maltès massa inferior. Segons la meva opinió, hem de canviar aquest punt de vista. Si nosaltres, els fills de la nostra llengua materna, no fem l’esforç per mantenir-la viva, qui ho farà?
Per a concloure aquest article, he triat alguns versos del poema d’Anastasju Cuschieri, el qual va aparèixer a la revista ‘Leħen il-Malti’ (La veu de Malta) l’any 1937 i avui dia encara és conegut.
Fost l-ilsna kollha, ja lsien pajjiżi,
Isbaħ u bħalek jien ma narax;
Ruħi mingħajrek, bħal fomm imbikkem,
Li jrid jitkellem u ma jistax.
Għani f’faqartek, kbir fi ċkunitek
Taqbel ma’ qalbi, taqbel mal-ħsieb;
Bik fuq xufftejja il-mewt għad nara
Tad-dinja l-oħra tiftaħli l-bieb.
Per sobre de totes les llengües, ah llengua materna,
Cap pot comparar-se a la teva bellesa;
Sense tu la meva ànima és com una boca tancada
Que necessita parlar però no pot.
Ets senzilla i rica, gran i petita
T’adaptes al meu cor i als meus pensaments;
Les últimes paraules dels meus llavis seran teves
perquè amb tu marxo a la següent vida.
Pots escoltar el poema aquí. (Programa 6, del minut 2:50 fins al 4:25)
Potser també t'agradi...
La meva llengua, la meva llar: l’alemany En els darrers anys, l’alemany s’ha convertit en una llengua estrangera molt popular: ara, de cop i volta, tothom arreu d’Europa i del món en vol aprendre. L’alemany està de moda, i els més sorpresos som els nadius.
La meva llengua, la meva llar: l’anglès Uns dels aspectes més interessants de l’anglès són les variacions que se’n deriven arreu del món. El fet que es parli a països que es troben ben lluny els uns dels altres dóna com a resultat una diversitat sorprenent.
Comentaris recents