Res ha canviat, però tot és diferent: El Regne Unit després del referèndum

24 de juny del 2016. Ja han passat uns quants mesos des d’aquell dia en què es va anunciar el resultat del referèndum a Gran Bretanya per decidir si sortir o no de la Unió Europea. Les reaccions de sorpresa i incredulitat que el Regne Unit, Europa i la resta del món van experimentar aquell dia encara duren avui, i, de fet, el país ja no és com abans. Què ha canviat i què podem esperar del futur?

Durant els dies posteriors al referèndum, el nombre d’atacs racistes i xenòfobs van augmentar al Regne Unit. Per exemple, les famílies poloneses trobaven targetes a les seves bústies que deien:<ahref=”http://www.theguardian.com/politics/2016/jun/26/racist-incidents-feared-to-be-linked-to- brexit-result-reported-in-england-and-wales”target=”_blank”>“Marxeu de la UE, fora cucs polonesos“. A més, rebien insults pel carrer i els deien que fessin les maletes.

L’Anna és originària de Polònia i viu amb el seu marit britànic i el fill d’ambdós a Anglaterra. El matí després del referèndum, un company de feina la va convidar a marxar de la sala després que ella li digués que havia votat a favor de quedar-se a la UE. “Malgrat que la gent que conec des de fa temps em va abraçar i em van assegurar que el seu vot a favor de marxar-ne no era per motius personals, jo no podia entendre com no m’havia adonat abans que pensaven d’aquesta manera. La veritat és que allò va capgirar la meva fe en la humanitat; durant 15 anys m’havia oblidat completament que parlava amb accent estranger, fins aquell matí”.

Mentrestant, l’Anna i el seu marit han estat pensant a traslladar-se a un altre país de la UE perquè ja no se senten bé al Regne Unit. “S’ha convertit en un lloc massa gris i trist per viure-hi”. Tornaran a Polònia, o bé a Itàlia. “Sóc la directora d’una escola de música d’èxit. Hem donat feina a sis empleats i tenim aproximadament 200 estudiants. El meu marit composa música per als mitjans de comunicació”. L’Anna estaria disposada a abandonar tot això per començar de nou en un altre país. “El primer que vaig fer l’endemà del referèndum va ser sol·licitar el passaport polonès per al meu fill, cosa que mai vaig pensar que hauria de fer”.

L’increment de la xenofòbia al Regne Unit també preocupa la Jenni. Ella és britànica, però fa 15 anys que viu a Alemanya, país on va néixer el seu fill amb discapacitat. En conèixer el resultat del referèndum va sentir-se traïda. “Vaig sentir com si el meu propi país em titllés d’‘immigrant fastigosa’, ja que l’objectiu era frenar la immigració”. Per a ella, tornar ara al Regne Unit és totalment impossible. “Quan em vaig assabentar de l’augment del racisme, em vaig preguntar quant trigarien a discriminar i atacar les persones amb discapacitats”.

Ara, la Jenni ha demanat la ciutadania alemanya per a ella i el seu fill per assegurar-se que podrà continuar vivint i treballant a Alemanya en un futur. “M’he sentit molt ben acollida per part dels alemanys”.

La Josie estudia ciències polítiques europees a Londres, i també creu que el seu país d’origen ha canviat a pitjor després del referèndum. “Tinc la sensació que hi ha un grup preocupantment gran de gent que va votar ‘sí’ per raons racistes, i crec que pensen que el seu vot els ha donat legitimitat per expressar-les. És clar que hi havia problemes abans del referèndum, però ara sembla que la ‘petita Anglaterra’ ha expressat amb més llibertat la seva mentalitat des del resultat”.

La parella de la Josie és de Polònia i viu a Varsòvia, i a ella, quan es graduï, li agradaria anar a viure a un altre lloc d’Europa. Això podria complicar-se- li en un futur. “Encara no hi ha hagut cap canvi concret, tanmateix em fa l’efecte que m’he de repensar molts dels plans que ja havia fet. És que potser ara hauré d’oferir una qualitat “útil” als altres països per tal que m’hi deixin entrar?”

Galeria: “Marxa per Europa” del 3 de setembre del 2016 a Londres

A la Katie la preocupa si el lliure moviment arreu d’Europa li estarà garantit en un futur. Ella és britànica i viu a l’Argentina amb el seu xicot argentí, del qual ara està esperant el seu primer fill. La Katie diu que desitjaria que el seu fill pogués tenir les mateixes oportunitats i llibertats de viure, viatjar i treballar en altres països de la UE de les quals ella mateixa va gaudir. “Tota la meva vida he sigut europea, i ara m’ho volen treure. El meu fill mai no sabrà què és ser europeu”, diu. “Quan em vaig aixecar el divendres després del referèndum i vaig veure que, com a país, vam decidir marxar, vaig començar a plorar, vaig desfer-me en llàgrimes; podia veure clarament totes les portes que se li tancaven al meu fill nonat”.

Els plans de futur de les famílies joves ara s’han aturat. La Katie i la seva parella volen obtenir un certificat de convivència –un document que acredita com a parella als qui viuen junts– a l’Argentina. Tal cosa no existeix al Regne Unit, però sí a Espanya o als Països Baixos. “Amb el document ell té dret a viure en un país europeu amb la seva parella europea; jo”. El Regne Unit, en canvi, té lleis d’immigració més estrictes per als ciutadans de fora de la UE, però si passes un període de temps llarg en un altre país membre de la UE i després et vols traslladar al Regne Unit, no hi ha cap problema.

“Per això ara, bàsicament, l’única manera en què podem estar junts com a família és casant-nos; un tràmit en què cap dels dos creiem”. Quedarà el resultat del referèndum en un cas aïllat, o n’hi haurà més? Això probablement dependrà de si els britànics aconsegueixen portar-se al seu terreny la nova situació. “La Theresa May sembla una persona molt pragmàtica, per això crec i desitjo que se centri a mantenir el lliure comerç a l’EEE, cosa que estaria lligada necessàriament al lliure moviment”, diu la Josie. Tot i que encara no n’està segura, sobre en David Davis diu: “No en sé molt d’ell, però de moment sembla tenir el mateix discurs agosarat que en Boris Johnson, és a dir, diu que podrem aconseguir el que vulguem, però jo no crec que això sigui veritat de cap manera; no sense un compromís”.

La Jenni emfatitza com d’important n’és la UE per tal d’aconseguir la pau a Europa, i demana que tinguem en compte la història. “Sembla que els grups d’extrema dreta tenen tendència a guanyar suport i portaveus potents, per això cal que mirem enrere, cap a l’Europa dels anys 30, i n’aprenguem la lliçó. La veu de la raó ha de ser escoltada, i els fets, no la por, han de guanyar”.

Aquells que voldrien millorar la UE ho haurien de fer des de dins, segons la Katie. “Almenys si et quedes a la UE pots dir: ‘Bé, això no ens agrada per tal i tal raó, i ens agradaria canviar-ho’, i això és millor que simplement rentar-se les mans i dir: ‘D’acord, s’ha acabat, me’n vaig’. Crec que va ser una decisió increïblement ingènua per part dels britànics”.

Si això deriva en més plebiscits, la Katie recomana que la gent vagi a votar. “No sigueu apàtics, no penseu: ‘el meu vot no valdrà per res’, no penseu que els nacionalistes mai no guanyaran. L’única manera de defensar el nostre dret a seguir formant part de la Unió Europea és anant a votar”.

Autora

Anja Meunier (Alemanya)

Estudia: Matemàtiques i Economia

Parla: alemany, anglès, espanyol

Europa té… països macos, gent interessant, un bon estil de vida. I necessita estar unida.

500px: Anja Meunier

Traducció

Marta Morillo (Espanya)

Estudia/Treballa: Traducció i Interpretació/ Traductora i professora d’idiomes

Parla: Castellà, català, anglès, alemany i una mica de francès.

Europa és… allò que vulguem ser.

Twitter: @martatrnslts

Traducció

Miriam Vázquez (Espanya)

Estudia / Treballa: Periodisme i Ciències Polítiques i de l’Administració

Parla: Espanyol, català, anglès, una mica de francès i alemany

Europa és… un lloc únic on conviuen persones amb diferent cultures, llengües i punts de vista.

Twitter: @mirabroad

Author: Anja

Share This Post On

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca