Una família que no deixa de créixer: l’establiment a Armènia del Parlament Europeu dels Joves

Joves, motivats i preparats per canviar el món: aquesta és la millor manera de descriure els membres del Parlament Europeu dels Joves d’Armènia (EYP per les seves sigles en anglès). Hovsep Patvakanyan, director i fundador de l’EYP, ens va explicar la seva experiència a l’hora d’establir aquesta extraordinària organització de joves a Armènia y les idees meravelloses que es van fer realitat gràcies als esforços d’aquells que en són membres.

L’any 2012, en Hovsep, un noi amable i simpàtic de cabells i ulls foscos, i un amic seu van sentir la necessitat de portar aire fresc al camp de l’educació no formal a Armènia. Volien trobar la manera de motivar els armenis a ser ciutadans més responsables i informats. Quan es van assabentar de l’existència de la plataforma educativa de l’EYP, que existeix a 35 països europeus, van decidir considerar seriosament els aspectes legals i logístics que comporta començar un grup d’aquest tipus a Armènia. Per tal d’aconseguir aquest objectiu, primer van participar en algunes sessions a l’estranger per fer-se una idea més clara de com funcionaven. Més tard, van organitzar diverses reunions amb el Consell d’Administració per fer possible que Armènia fos membre de ple dret de la xarxa de l’EYP. Així, es va posar en marxa el procés i es va dissenyar i implementar un pla per a l’any següent. L’EYP d’Armènia va començar amb només cinc persones, però totes elles estaven compromeses a tirar el projecte cap endavant i tenien una idea clara d’on volien ser en el període d’un any. Durant aquest any de gran activitat, cada cop més gent s’hi va sumar i, finalment, van aconseguir ser-ne membres de ple dret el 14 de desembre del 2012.

No és gens fàcil formar par de l’EYP, però treballar per arribar-hi val la pena perquè n’aprens moltes coses tot d’una. Això és de vital importància per a qualsevol persona que estigui interessada a canviar quelcom al món. “Com és una xarxa europeista, l’EYP anima els seus membres a participar en esdeveniments internacionals. Per tant, es precís tenir almenys un nivell bàsic d’anglès. La franja d’edat és dels 14 als 30 anys, sense restriccions geogràfiques. No obstant això, el més important és que l’EYP sempre busca persones que tinguin un pensament crític i creatiu en relació als problemes al seu país i a tota Europa”, explica en Hovsep.

No obstant això, encara que tinguis més de 30 anys hi pots participar. “Com que enviem delegacions d’instituts d’Armènia a participar en les sessions internacionals, s’hi pot anar com a acompanyant. A més, si una persona és experta en un camp determinat, serà benvinguda a una sessió del nostre comitè perquè pugui compartir-hi la seva experiència”, diu en Hovsep.

El projecte educatiu independent, creat d’acord amb les necessitats dels ciutadans joves d’Europa i Armènia, promou el pensament independent i la iniciativa sociopolítica dels joves i facilita l’aprenentatge d’aspectes socials i professionals crucials, com ara la comunicació intercultural i el treball en equip. Des de la seva inauguració el 1987, milions de joves han format part de les sessions regionals, nacionals i internacionals, i han fet amistats i contactes internacionals dintre i fora de les seves fronteres. Avui dia, l’EYP és una de les plataformes europees més grans dedicada al debat polític, les trobades interculturals, el treball en polítiques educatives i l’intercanvi d’idees entre la gent jove. L’EYP està format per una xarxa de 35 associacions i organitzacions europees on milers de joves participen activament de manera voluntària.

Només quatre anys després de començar el projecte, l’EYP d’Armènia es va convertir en la major organització juvenil del país gràcies a la participació de 3.600 joves d’institut, universitat i graduats de 10 regions. Miren de tenir una xarxa d’alumnes equilibrada, tot i que, segons les observacions d’en Hovsep, un 65% dels alumnes de l’EYP d’Armènia són noies i només un 35% són nois. També esmenta que la situació és molt diferent a Alemanya, Itàlia i altres països amb EYP, on la balança s’inclina cap als nois.

Segons en Hovsep, hi ha dos aspectes que diferencien l’EYP d’Armènia d’altres projectes. A diferència d’altres organitzacions, els fòrums no són esdeveniments puntuals. Tots els participants d’una sessió d’EYP es converteixen immediatament en alumnes i obtenen un codi per registrar-se a la plataforma d’alumnes de l’EYP, on ja hi ha milers de joves de tota Europa des que es va establir el 1987. Aquí, mentre comparteixen les millors experiències internacionals amb companys de tota Europa, poden accedir a la base de dades d’uns 400 esdeveniments d’EYP l’any, organitzats per diferents branques dels EYP dels seus països. “D’aquesta manera, el fet de participar en un esdeveniment local, obre la porta a altres oportunitats tant a casa com a l’estranger”, diu en Hovsep.

El segon aspecte destacable de l’EYP és el principi de que “res s’ha de quedar només en paper”. Totes les resolucions adoptades a través del fòrum s’envien a les respectives institucions com a recomanacions per a determinades polítiques i els diferents membres es reuneixen per debatre-les. Hovsep diu amb orgull que “sobre aquesta qüestió, s’ha establert una cooperació molt productiva entre els municipis de Dilijan, Yerevan, Gyumri, el Banc Central d’Armènia i el Ministeri d’Economia de la República d’Armènia, entre d’altres”. Les resolucions que tenen a veure amb temes europeus s’envien a la Comissió Europea, al Parlament Europeu i a altres institucions.

Per a en Hovsep encara hi ha una altra diferència important, però. “Allò que fa que l’EYP sigui diferent per a mi és l’ambient familiar que s’hi respira; tothom coneix tothom gràcies a les reunions mensuals no formals dels alumnes a Tsakhkadzor, Dilijan, Artsakh i altres ciutats. Jo, personalment, conec tots els 3600 membres pel seu nom, sé a què es dediquen, en què s’especialitzen i com poden ajudar-se els uns als altres. Al cap i a la fi, no és aquesta sinèrgia allò que necessitem per crear un futur més responsable i pròsper per al nostre país?”

En Hovsep també parla dels plans de futur i destaca la importància del pla de desenvolupament 2016/2017, que se centra en la implementació de més sessions als instituts de totes les regions d’Armènia per després enviar els millors participants a escoles de l’estranger per compartir-hi les seves pràctiques.

Per als joves, es tracta d’una oportunitat no només de que se senti la seva veu, sinó de conèixer parlamentaris de les institucions europees, seure junts a la mateixa taula i debatre sobre algun tema determinat, expressar la seva opinió i formar part del procés de presa de decisions. A més a més, a molts d’ells l’experiència els canvia la vida, ja que interactuen amb companys de 40 països, coneixen la seva cultura i trenquen els lligams que imposa l’educació formal, sobretot a Armènia”, explica en Hovsep.

Quan li pregunten sobre els reptes més importants per als joves a Armènia, diu: “D’una banda, hi ha una mentalitat entre els joves que consisteix a pensar des d’un inici que ‘les coses rutllen malament’ i a suposar que en aquest país res es pot canviar. De l’altra, hi ha el coneixement de tipus no pràctic que reben a les universitats i escoles. A causa d’això, no tenim un sistema competitiu mitjançant el qual els estudiants que es graduen puguin accedir al mercat de treball per primer cop, cosa que comporta grans moviments de migració sense formació”.

És per això que a l’EYP d’Armènia, els membres se centren especialment a fer arribar el seu missatge als joves: “Aquest país té un futur brillant”. En Hovsep diu que “aquest missatge és el punt de partida, no es qüestiona ni s’ataca, l’acceptem tal com és”. Un cop això està establert, pas a pas s’aconsegueix mitjançant els coneixements adquirits a través dels fòrums i la plataforma de l’EYP, que facilita un nou nivell en els processos participatius de presa de decisions. En Hovsep pensa que és necessària una revolució mental. “Aquesta és la realitat que fa uns anys que estem creant i s’està demostrant que és tot un èxit”.

El Parlament Europeu dels Joves té com a objectiu fer canvis importants per institucionalitzar la noció de ciutadania, i, de fet, ja ho ha aconseguit amb èxit. En Hovsep somia un futur en què els joves no diguin que estan orgullosos d’Armènia per la seva cultura o història. “Com es pot estar orgullós d’una cosa que tenim des del naixement?”, pregunta. Espera que a través de l’EYP la gent pugui algun dia aprendre a estar orgullosa dels armenis perquè tenen unes institucions fortes, respecten la llei i tenen un govern transparent.

[crp]

Autora

Kushane Chobanyan (Armènia)

Treballa: Periodista de ràdio a Ràdio Pública d’Armènia

Parla: Armeni, Rus, Anglès, Francès (bàsic)

Europe és… un sentiment, no un lloc.

Traducció

Marta Morillo (Espanya)

Estudia/Treballa: Traducció i Interpretació/ Traductora i professora d’idiomes

Parla: Castellà, català, anglès, alemany i una mica de francès.

Europa és… allò que vulguem ser.

Twitter: @martatrnslts

Traducció

Miriam Vázquez (Espanya)

Estudia / Treballa: Periodisme i Ciències Polítiques i de l’Administració

Parla: Espanyol, català, anglès, una mica de francès i alemany

Europa és… un lloc únic on conviuen persones amb diferent cultures, llengües i punts de vista.

Twitter: @mirabroad

Author: Anja

Share This Post On

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca