Gran Bretanya després del Brexit: Les esperances frustrades dels joves euròfils

El Regne Unit ha votat sortir de la UE, una decisió tancada que ha deixat molts britànics, especialment els joves, amb un sentiment de frustració i aprensió. La nostra autora intenta descriure la reacció del 48% dels votants que no volien sortir i com se sent ara per estar en una Gran Bretanya post-Brexit.

Escoltar les notícies el matí del divendres 24 de juny va ser un moment que possiblement mai oblidaré.. La meva reacció immediata al resultat va ser de completa incredulitat, seguida d’una gran dosi d’ira. Ira perquè és així com Europa i el món veuen el Regne Unit ara, un país que mira cap a dins, deixebles desdenyosos del Partit de la Independència del Regne Unit. La ira que em provoca que el 48% que va votar a favor de continuar en la UE sigui ignorat internacionalment. La ira que sento perquè, sincerament, no em vaig sortir amb la meva. Em vaig sentir avergonyida ràpidament i ara encara em sento així.

A nivell personal, els dies de després del referèndum han estat difícils i desoladors. Volia que el Regne Unit es quedés amb tot el meu cor. Volia que s’assegués a la taula dels adults i que continués contribuint a un sistema constructiu que funciona de cooperació internacional, un sistema que admiro. Puc identificar-me sense cap tipus d’ironia com euròfila després d’haver viscut a França i Alemanya de jove i haver estudiat les seves llengües, literatura i política. Europa em fascina i m’inspira, i les seves cultures s’han tornat la meva segona llar. I això no és només reconfortant, sinó també emocionant. Mai abans havia vist que aquesta part de la meva personalitat fos incompatible amb la política britànica o l’opinió pública, però m’he emportant un gran desengany amb la votació.

NoNrexit-1

Si Meeting Halfway és la font d’inspiració d’aquest grup de traductors europeus, llavors sembla que Gran Bretanya ha triat ‘jo primer’ com la seva inspiració. Gran Bretanya se sent hostil, i de vegades superior a Europa: fixem-nos, per exemple, en la popular llegenda urbana del titular d’un diari anglès de principis del segle XX: “Boira al canal, continent separat”. Jo pensava que aquest fenomen estava en un segon pla a la vida britànica, que només apareixia en els acudits i anècdotes, però mai en temes seriosos. No obstant això, com em vaig sorprendre molt pel resultat de la votació del 24 de juny. Potser tinc la culpa de la meva vergonyosa ignorància, ja que no era conscient de les visions diferents que té la resta del Regne Unit envers Europa i les seves institucions.

Els meus amics i companys europeus han mostrat un sincer desconcert pel resultat del referèndum. Llegir les respostes de les nacions europees que he considerat com a segones llars i cultures m’ha fet sentir-me encara més impotent. Crec que no estem transmitint-los que la generació més jove del Regne Unit volia quedar-se i formar part de la UE. (73% de 18 a 24 anys d’edat dels votants va triar quedar-s’hi.) Si hi ha una cosa que espero és que els nostres veïns europeus recordin que els joves britànics vam donar molt suport a la opció de quedar-nos dins la UE.

Al cor de tot aquest caos temporal d’àmbit polític i econòmic ha sorgit un punt d’experiència col·lectiva comú entre la gent d’aquí, especialment entre els joves i gairebé independentment del seu punt de vista polític: el de despertar i no reconèixer el país on viuen. Això no es limita a un simple fenomen del ‘dia de després’. El Regne Unit sembla un país diferent al d’abans del referèndum, tot i que això és lògicament impossible. Aquest referèndum ha revelat una certa característica del meu país que jo no sabia que existia, o potser que encara existia. Queda molt per fer per millorar la vida de les persones aquí, per identificar el seu descontentament polític i fer-los participar perquè pugui ser resolt. Adonar-se d’això és, com a mínim, un raig de llum enmig d’una forta tempesta.

Hi ha una llarga llista de coses amb les quals Gran Bretanya ha de lidiar després del referèndum. Hi ha un sentiment d’impotència i frustració cap al format d’un referèndum que els ciutadans del Regne Unit no van demanar, o fins i tot, pel que sembla, no van arribar a pensar. Jo en canvi sí tenia quelcom a dir però sembla que això que no els ha interessat. Haver satisfet a Donald Trump és insuportable. Haver tingut el vistiplau de Marine Le Pen, possiblement més. Però ara és important tenir en compte que la decisió va guanyar democràticament i limitar el dany causat per aquesta.

Sé que les coses no em canviaran a nivell personal de manera significativa. Seguiré viatjant dins d’Europa, inspirant-me i aprenent d’ella, i em sembla que m’és difícil imaginar un moment en què això no sigui possible. Però el fet que la política del meu país no concordi amb les meves creences personals seguirà sent discordant.

Quan el teu país segueix endavant fent quelcom sense tu, una cosa que realment t’afectarà tant a tu com als teus iguals, és difícil canviar els sentiments de malestar i ressentiment. Espero que aquest residu emocional que sento ara disminueixi fins a un punt en què puguem ser contribuents constructius a la nova relació de Gran Bretanya amb la UE. Aquesta situació pot arribar a ser difícil per a Gran Bretanya, i per desgràcia també per a Europa, però el fet que la immensa majoria dels meus iguals van votar com jo em deixa amb esperances per a un futur en el qual puguem treballar junts per estar més a prop d’Europa del que els partidaris del Brexit semblen voler.

 

Autora

Sarah Robinson (Anglaterra)

Estudia: llengua i literatura francesa i alemanya

Parla: francès, alemany, anglès

Europa és… complexa i inestimable.

Il·lustracions

Luzie Gerb (Alemanya)

Estudia: Història de l’art, Belles Arts i Estudis Culturals Comparats

Parla: Alemany, Anglès, Suec i Francès

Europa és… un lloc ple de racons increïbles, gent interessant i les seves històries.

Blog: luzie-gerb.jimdo.com

Traducció

Clara Ramos (Espanya)

Estudis: Traducció i Interpretació

Parla: Català, espanyol, anglès i una mica d’alemany.

Twitter: @clararl8

Traducció

Miriam Vázquez (Espanya)

Estudia / Treballa: Periodisme i Ciències Polítiques i de l’Administració

Parla: Espanyol, català, anglès, una mica de francès i alemany

Europa és… un lloc únic on conviuen persones amb diferent cultures, llengües i punts de vista.

Twitter: @mirabroad

Author: Anja

Share This Post On

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php