Benvinguts a l’Ingrid Paradise!

L’Antoine i la Julie són dues estudiants universitàries franceses de 20 anys que van fer les pràctiques a un orfenat femení indi on van descobrir que les noies s’esforcen molt per aconseguir una educació per un futur millor. Les van intentar animar i entretenir durant l’estiu.

Hi ha pocs joves francesos que viatgin pel món abans d’anar a la universitat. De fet, a França és molt poc habitual prendre’s un any sabàtic, però gràcies als moviments dels scouts, Erasmus i pràctiques a l’estranger, alguns, com la Julie i l’Antoine, poden viatjar i descobrir món.

Ens vam conèixer quan vam tornar de la nostra estada a l’Ingrid Paradise (Paradís de l’Ingrid en català) a Siruguppa, a l’estat de Karnataka, a prop de Hyderabad, al sud-oest de l’Índia. Vam fer-les unes preguntes.

L'Antoine i la Julie amb els vestits tradicionals

L’Antoine i la Julie amb els vestits tradicionals

Per què vau anar ambdues a un orfenat per noies?

Som amigues i totes dues volíem viatjar i ajudar persones de la nostra edat. L’any passat, gràcies a Scouts et Guides de France, la nostra organització scout, vam anar per separat a una missió humanitària autofinançada durant unes setmanes a les vacances d’estiu. L’estiu passat, vam pensar a fer un projecte similar a causa de les pràctiques obligatòries dels nostres estudis, negocis en el cas de Julie i informàtica en el de l’Antoine.

Per què us vau decantar per l’Ingrid Paradise?

Com no teníem cap preferència pel que fa a la destinació, la nostra recerca es va centrar en un lloc on poguéssim treballar amb nens amb condicions de vida difícils. Vam buscar moltes organitzacions humanitàries a Mongòlia, Filipines i també a l’Índia! Anar al Nepal era la nostra primera idea però, per desgràcia, un terratrèmol va destruir l’edifici de l’associació on ens quedavem, de manera que no vam poder anar-hi. Al final, durant un esdeveniment cultural de l’Índia a la nostra ciutat, vam sentir parlar de SIWOL, una organització que dóna suport a l’orfenat indi Ingrid Neeva Jeevana o Ingrid Paradise. Ingrid és el nom de la mare adoptiva alemanya de Prema Kundargi, la propietaria de l’orfenat, qui també va ser orfe.

Preparades per anar a l'escola

Preparades per anar a l’escola

Expliqueu-nos més sobre SIWOL i aquest orfenat.

SIWOL (Suppport Indian Women’s Life) és una organització francesa que lluita per la vida de les dones índies. La va fundar un estudiant francès del Sciences Po (Institut de Ciències Polítiques) que va estar-se un any a l’Índia. Avui dia SIWOL està dirigida per cinc membres. Recull els fons i envia voluntaris a l’orfenat. Es tracta d’informar els francesos de la situació de les dones a l’Índia. Per tant, hi ha esdeveniments i presentacions culturals programades amb regularitat. Pel que fa a l’orfenat, s’acullen orfes de les famílies de les prostitutes “tradicionals”: la devadasis és una dona que s’encarrega de l’educació de les noies la mare de les quals podria haver mort o estar afectada de SIDA. La seva ambició és proporcionar-les un refugi, atenció mèdica i suficients aliments de bona qualitat perquè puguin créixer. Totes les òrfenes assisteixen a una escola privada on les classes són en anglès (English medium school és el nom de l’escola) per assegurar-se que reben una bona educació que pugui permetre-les anar a la universitat o a una escola professional.

Qui són les devadasis?

Una devadâsî (literalment, serventa de la divinitat) és una dona que es dedica al temple des que va néixer. Es considera que són les dones de la divinitat, anomenades dones favorables per sempre (el seu marit, el seu déu, no pot morir durant la seva vida) i tenen llibertat sexual que dones casades amb un “mortal” no tenen. Quan arriben a la pubertat, vénen la seva virginitat a un home que podria convertir-se en el seu client habitual. Aquest sistema condueix a la prostitució per pràctiques religioses; les noies poden ser venudes a bordells a les ciutats més grans. Aquesta tradició va ser oficialment prohibida el 1980 però encara existeix a causa de la pobresa i les tradicions, per exemple, la gran càrrega que suposa el dot al matrimoni i les creences religioses. Una noia que no es dedica al temple pren el risc de disgustar la divinitat i portar una maledicció sobre la seva família.

Familiaritzant-nos amb la vida diària… una migdiada!

Familiaritzant-nos amb la vida diària… una migdiada!

En termes concrets, què vau fer a l’orfenat?

Vam estar-nos-hi sis setmanes. Des del principi ens vam familiaritzar amb l’orfenat i ens vam acostumar al ritme de la vida diària per tal de definir i dissenyar activitats adequades per entretenir a 35 residents d’entre 2 i 20 anys i ajudar-les amb els seus estudis. També volíem que descobrissin nous horitzons geogràfics i culturals per fomentar el seu interès en nous temes i noves activitats de les quals mai o gairebé mai havien sentit parlar. Al llarg d’aquest procés vam tenir en compte les seves situacions personals i el relatiu aïllament de la població (52.000 habitants en total) que es trobava lluny de les grans ciutats de l’Índia.

Els jocs de l'Antoine

Els jocs de l’Antoine

Ens vam esforçar molt per encaixar a l’orfenat, vam participar tot el que vam poder en les activitats diàries des de l’esmorzar fins a l’hora d’anar a dormir. Cada dia les ajudàvem amb els deures i intentàvem ensenyar-les diferents formes de memoritzar el temari. A més a més, com totes dues teníem experiència en el camp de les activitats socioculturals gràcies als scouts i a la nostra assistència a sessions d’entrenament per a treballadors joves, sovint organitzàvem jocs a l’aire lliure i nits de diferents temàtiques. Vam organitzar tallers d’artesania, els hi vam ensenyar com fer origamis i vam fer classes de cuina amb receptes senzilles de pastisseria. També vam organitzar dues sortides: una al camp a prop del poble i una altra a la fira del poble. Vam pagar personalment per cada sortida després d’un estira-i-arronsa amb la propietària.

Una de les nostres tasques consistia a fer una sèrie de fullets, en què cadascun representés un monument mundialment famós per ajudar-les a què descobrissin la resta del món. Ens vam adonar que els seus estudis estaven centrats només en l’Índia i els seus recursos geogràfics, econòmics i culturals. Vam tenir temps per aquesta tasca, ja que la majoria de les noies estaven a l’escola la major part del dia, així que dedicàvem el nostre temps lliure a preparar els fullets.

La granota desplegable

La granota desplegable

Quins problemes vau haver de fer front?

En primer lloc, el temps era molt càlid i estàvem molt cansades la majoria del temps. La zona era bastant seca i el monsó no va portar gaire pluja aquell any. Vam haver d’acostumar-nos al menjar molt picant, i al principi ens feia suar molt. Va millorar amb el temps. Vam menjar molt arròs i plàtans perquè l’orfenat no podia permetre’s carn i verdures, encara que de vegades els veïns generosos feien donacions. El menjar diferent estava reservat per a les celebracions. Pel que fa a com ens comunicàvem, les noies entenien l’anglès força bé perquè és la llengua que utilitzen en els seus estudis, però no la practiquen sovint perquè parlen amb els altres en la seva llengua nativa, el kannada. No obstant això, vam haver d’ensenyar anglès i kannada als nouvinguts perquè la seva llengua mare era el telougou, la llengua del país veí. Quan fèiem les activitats, com els jocs o les classes de cuina, normalment explicàvem les normes o les receptes a tothom i després havíem de demanar-li a la noia més adulta que ho traduís per assegurar-nos de què tothom ho havia entès. Inclús si el nostre missatge no s’havia entès gaire bé, ens asseguràvem de què tothom havia rebut el missatge.

Els jocs de la Julie

Els jocs de la Julie

Per això de vegades els nostres jocs es convertien en els seus, amb les seves pròpies normes! Ens vam haver d’adaptar i assegurar de què s’ho passaven bé. Més endavant, ens vam adonar que hauria estat millor donar exemples en comptes de llargues explicacions. Ens vam disculpar perquè les adultes de l’orfenat no estaven gaire interessades en les nostres activitats d’entreteniment. Per descomptat els estudis són molt més importants que els jocs. De vegades ens interrompien perquè era hora d’estudiar, sopar, resar o deixar recollit el lloc.

Com us organitzàveu?

Per sobre de tot teníem en compte tots els aspectes del projecte: la salut, la seguretat, el transport, el finançament, la cultura i l’aprenentatge. Per començar, vam anar al centre mèdic d’Air France per posar-nos les vacunes necessàries i ens vam informar sobre els perills per a la salut que podien sorgir. Després, vam fixar una data d’acord amb el nostre calendari acadèmic i vam decidir anar a l’Índia des de meitats de juny fins a meitats d’agost. Vam comprar els bitllets al març per evitar la pujada de preus. També vam parlar amb molta gent a càrrec de SIWOL perquè ens expliquessin coses sobre l’orfenat i vam pensar algunes activitats que podien ser d’interès per a les òrfenes.

Com us vau encarregar del finançament del projecte?

Pel que fa al finançament ja sabíem com funciona per les nostres anteriors experiències com scouts. Vam decidir triar el finançament personal: la Julie va treballar durant dos mesos a un banc durant l’estiu del 2014 i l’Antoine va donar classes de matemàtiques al centre social i cultural de la ciutat, a més de donar classes particulars a estudiants d’una escola dues vegades per setmana. També vam preguntar per una subvenció a l’Ajuntament de la ciutat de l’Antoine, la vam aconseguir, i vam utilitzar la plataforma de crowdfunding Ulele, on els nostres amics i familiars ens van donar diners a canvi de prometre’ls que els hi portaríem regals de l’Índia.

I llavors, després del viatge..?

Vam compartir la nostra aventura amb tota la gent que vam poder per assegurar-nos de què aniria mínim dues persones durant l’estiu vinent. SIWOL no és gaire conegut entre els scouts, però si parlem suficient sobre això, és molt possible que hi hagi gent que vagi allà el 2016.

Quin és el vostre millor record?

Els somriures i l’amabilitat de les noies de l’orfenat. Després de cada activitat, s’apropaven i ens donaven les gràcies per haver-les cuidat i per haver passat una bona estona.

 

 

[crp]

Autora

Danielle Kramer (França)

Estudia / Treballa: anglès, participació en organitzacions destinades a la difusió de llibres i a la lectura.

Parla: francès, anglès, hebreu, una mica d’alemany, rus, japonès i grec modern.

Europa és… un mosaic de llengües i cultures que esperen a ser descobertes.

Traducció

Clara Ramos (Espanya)

Estudis: Traducció i Interpretació

Parla: Català, espanyol, anglès i una mica d’alemany.

Twitter: @clararl8

Traducció

Miriam Vázquez (Espanya)

Estudia / Treballa: Periodisme i Ciències Polítiques i de l’Administració

Parla: Espanyol, català, anglès, una mica de francès i alemany

Europa és… un lloc únic on conviuen persones amb diferent cultures, llengües i punts de vista.

Twitter: @mirabroad

Author: Anja

Share This Post On

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca