A la recerca de la propera destinació

“Tot va començar quan vaig viatjar a Alemanya per visitar uns parents i vaig continuar el viatge cap a Bulgària per veure uns amics. Va ser llavors quan ‘l’instint’ viatger que hi havia dins meu es va despertar. El que faig normalment és buscar vols barats i anar-me’n; així de fàcil. Arribo al lloc i, després de buscar un hostal ben ubicat i triar-ne una habitació, em poso a explorar-lo”.

 

Runvel-1 Costa Rica, Nicaragua, Panamà, Nova York, Bulgària, Estònia, Finlàndia, Lituània, Letònia, Polònia, Sèrbia, Bèlgica, Anglaterra, Alemanya, Itàlia, els Països Baixos, Espanya, la República Txeca, Dinamarca, Hongria, Rússia, Suècia, Ucraïna, Jordània, Cambodja, Malàisia, Singapur, Sri Lanka, Tailàndia. No, no és un fragment de la novel·la La volta al món en vuitanta dies, però ho podria ser. El fragment pertany a una de les aventures de Costas, viatger i observador, que publica al seu blog Runvel. Fins i tot en Phileas Fogg es moriria d’enveja; a mi em va passar. Ens vam reunir amb ell per saber com va començar aquest projecte i per què té intenció de continuar viatjant arreu del món.

Com t’organitzes els viatges?

No els organitzo, normalment tant la planificació com l’organització són improvisades. No em considero una persona organitzada i, per això, sóc una mica ‘deixat’ pel que fa als meus viatges, cosa que, naturalment, no recomano a la gent que llegeix el meu blog.

Com és viatjar sol? És arriscat?

En general, les capitals europees que he visitat són segures. Una tarda vaig conèixer una parella en un bar a Lituània, vam començar a parlar i vam acabar bevent cerveses amb els seus amics fins al matí següent mentre parlàvem de la cultura grega i jugàvem al futbolí. En un moment donat em van preguntar: “No et preocupa estar en un país estranger i sortir amb gent que acabes de conèixer?” Jo els vaig contestar: “No. I a vosaltres, ¿no us preocupa sortir amb un tipus qualsevol d’un país estranger?”. Llavors van començar a riure. Són aquests els moments que acabes valorant, perquè és important ser obert amb la gent, tot i que també s’ha de fer amb cap.

Quan viatges, què aprens del comportament de la gent?

Et contestaré explicant-te un incident que vaig tenir quan anava de Cambodja fins a Tailàndia. La situació és la següent: és migdia, vas amb la motxilla per una carretera deserta, només veus planes i valls al teu voltant. Quina era la meva intenció? Doncs anar a peu fins al poble més proper i “des d’allà ja agafaràs un bus”, vaig pensar. Així que vaig començar a caminar i caminar. “Això no és normal”, vaig pensar, “hi deu haver alguna cosa, per aquí”. Quinze quilòmetres més tard em vaig adonar del que passava: “Definitivament, aquí no hi ha res”.

Runvel-2

Què vas fer llavors?

Vaig arribar a un post militar i els vaig ensenyar el mapa i el lloc on volia anar a peu. Em van mirar estranyats, però em van donar indicacions, així que vaig continuar caminant i, per sort, al cap d’una estona una parella em va veure i va parar el cotxe.

Una parella un altre cop…

Sí, sembla cosa del karma. Després d’explicar-me que era al mig del no-res, es van oferir a dur-me al poble més proper. Així doncs, vaig pujar al cotxe i vam començar a parlar; bé, amb les limitacions normals d’una conversa entre estrangers. Era gent normal, de les que que “s’havia de guanyar la vida”. De fet, acabaven de plegar després de fer un torn de vuit a deu en una feina que tenien a vuitanta kilòmetres de casa i, tot i que no parlàvem el mateix idioma, em van recollir, em van estalviar vint kilòmetres de camí a peu –n’hi havia vint fins a la ciutat més propera–, em van portar a l’estació d’autobusos i em van comprar uns bitllets. El fet que m’ajudessin va ser decisiu per al meu viatge i els n’estic molt agraït.

Has estat molts cops a l’Àsia. Com és?

L’Àsia m’agrada especialment per diverses raons: té una bellesa natural i la gent és molt educada i amable. Tailàndia, per exemple, em va encantar. Tant de bo hagués tingut temps per veure’n més coses i gaudir de la deliciosa cuina tailandesa.

Creus que el menjar forma part de cada cultura?

Sens dubte; és una part inseparable. El menjar és cultura, diu moltes coses d’un lloc i de la gent que hi viu. A Grècia, la meva família i jo tenim un restaurant on cuino menjar tradicional grec, així que sempre intento tastar la cuina local dels llocs que visito des d’un punt de vista professional.

Runvel-4

Quins llocs t’han impressionat més de l’Àsia?

Tot i que no sóc gens materialista, admeto que el nivell de desenvolupament que hi ha a Singapur em va impressionar. Es tracta d’una ciutat molt ‘occidental’, ben organitzada i neta. El transport públic arribava sempre a l’hora estipulada i hi ha molta seguretat. També em va impressionar Amman, tot i que no té comparació amb Singapur, però destaca perquè no és la típica ciutat de l’Orient Mitjà. És una ciutat pròspera amb un nivell de vida elevat i estabilitat política, i això que és l’únic país de la zona que no té petroli. De vegades, tenir-ne és una maledicció.

Què diries a la gent que pensa en començar a viatjar?

Que deixin de pensar i ho facin. Deixeu els dubtes de banda, no tingueu por a les conseqüències i marxeu. Fins i tot animaria les dones que vulguin viatjar soles i els diria que s’atreveixin. Recordo que al tren del Nepal a Sri Lanka vaig conèixer una espanyola que duia una motxilla enorme i portava mesos viatjant sola. Vam començar a parlar i em va dir que no tenia ni idea d’on anava.

Runvel-5

Quins consells donaries a la gent que està a punt de viatjar per primera vegada?

Que tinguin en compte la climatologia i els canvis de temps a la zona on van i que parin atenció a la roba que hi portaran i a la resta de coses que fiquen a la motxilla.

És tot un art, això de preparar-se la motxilla?

Per descomptat. Jo me la preparo bé… per casualitat.

Què creus que t’han aportat els viatges com a persona?

Viatjar t’obre la ment, així que m’he tornat una persona més tranquil·la; sempre torno més serè de cada viatge. Vaig escoltar com uns amics parlaven de coses que jo havia vist i sabia de bona tinta que no eren com ells deien, però vaig decidir no dir-hi la meva. Vaig començar a apreciar més les coses, sobretot Grècia. La seva bellesa natural, no l’escena econòmica i política. També vaig aprendre a reconèixer les limitacions, els errors i les coses que es fan malament al meu país.

Runvel-3

Viatjar és com una ‘escola’?

Realment, sí. Viatjar és educatiu i un no necessita anar a la universitat perquè l’eduquin. Vull dir, sí, però viatjar és un altre tipus d’educació, és una gran escola on els professors són gent normal: una mestressa de casa que et tracta amb amabilitat encara que siguis un estrany, un taxista que t’explica un acudit i et fa riure quan veu que estàs cansat… No m’importa invertir diners en viatjar. Una de les raons per les quals vaig crear la pàgina web Runvel va ser perquè volia registrar totes les meves experiències, crear una mena de diari accessible a tothom i que pugui compartir amb tothom. Si almenys motivo una persona a viatjar o si algú visita un lloc i em diu: “Sí, és com tu el descrivies a la pàgina web”, llavors hauré aconseguit el meu propòsit.

Et recordes de casa teva quan viatges?

Sí, sempre tinc Grècia al cap, especialment quan ja fa un més que sóc fora i sento que tot haurà canviat quan hi torni, però després tot continua igual. Potser el primer ministre haurà canviat (riu).

Runvel-6

Ara, l’objectiu d’en Costa –que va explicar quan la gravadora estava apagada– es fer un viatge una mica més “aventurer”, que inclourà una caminada per la muntanya de diversos dies (només entre nosaltres: es va escoltar el nom de la Patagònia). Esperem de tot cor que arribi a fer-ho, que continuï sent igual de decidit i que no deixi d’omplir la motxilla amb peces d’un món que espera ser descobert.

Si voleu veure en detall i fer-vos una bona idea de les experiències de viatge d’en Costas podeu visitar la seva pàgina web: Runvel (molt aviat en anglès).

[crp]

Autor

Yiorgos Toumanidis (Grècia)

Estudia / Treballa: Cultura europea, teatre, escriptura teatral i escriptura creativa

Parla: grec, anglès, castellà

Europa és: una gran barreja de cultures que necessita ser sacsejada de la manera adequada.

Twitter: @yiorgostouma

Traducció

Marta Morillo (Espanya)

Estudia/Treballa: Traducció i Interpretació/ Traductora i professora d’idiomes

Parla: Castellà, català, anglès, alemany i una mica de francès.

Europa és… allò que vulguem ser.

Twitter: @martatrnslts

Traducció

Miriam Vázquez (Espanya)

Estudia / Treballa: Periodisme i Ciències Polítiques i de l’Administració

Parla: Espanyol, català, anglès, una mica de francès i alemany

Europa és… un lloc únic on conviuen persones amb diferent cultures, llengües i punts de vista.

Twitter: @mirabroad

Author: Anja

Share This Post On

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca