“No només es necessita una Leica, sinó també un cap i un ull.”

L’any 1914, Oskar Barnack, un empleat de l’empresa òptica Leitz a la ciutat alemanya de Wetzlar i un cineasta amateur apassionat, va desenvolupar la primera càmera en miniatura, la qual no s’utilitzava amb una placa de vidre d’exposició com feien les altres càmeres d’aquella època, tot i que el vídeo era de rodet. Després de la seva introducció en el mercat el 1924 es va convertir en un èxit a tot el món i la seva mida compacta va facilitar l’aparició d’una nova classe de fotografia. Des de 2014, l’exposició “Ulls ben oberts! – 100 Anys de Fotografia Leica” ha anat impregnant-se de la cultura que l’envolta i presentant les millors peces del segle en diverses ciutats europees.

Maqueta de la Leica el 1914

Maqueta de la Leica el 1914 © Leica Camera AG, 2016 / Kunstfoyer

Hans-Michael Koetzle, historiador de la fotografia i guia de l’exposició, comença la visita guiada al ‘Kunstfoyer München’ amb la invenció i els detalls tècnics de la primera Leica. En aquella època, l’inventor Oskar Barnack la va anomenar “Liliput” perquè la seva mida petita era la seva característica especial. Aquesta també va ser la raó de l’èxit de la càmera i la revolució que va causar. “De sobte pots posar la càmera a la butxaca de la jaqueta i sempre la pots portar amb tu. Si hi havia una baralla al carrer només l’havies de treure i fer una fotografia. Si haguessis d’anar a casa a buscar aquesta gran caixa, quan haguessis tornat hauria sigut massa tard”, explica Koetzle.

Degut a totes les noves possibilitats creatives, els fotògrafs van poder mostrar la seva pròpia i única visió del món per primera vegada. Henri Cartier-Bresson, membre fundador de l’Agència Magnum, va dir una vegada “acabo de descobrir la Leica. S’ha convertit en l’extensió del meu ull i mai m’han separat d’ella des que la vaig descobrir. Rondava pels carrers tot el dia, estava molt nerviós i preparat per disparar i ‘atrapar’ la vida, per mostrar la vida viva.” L’espontaneïtat i la proximitat als fets va ser el que va fer que les fotografies de la Leica fossin tan úniques.

Ramón Masats, Sense títol, Tomelloso, Espanya 1960 © Ramón Masats, 2016 / Kunstfoyer

Ramón Masats, Sense títol, Tomelloso, Espanya 1960
© Ramón Masats, 2016 / Kunstfoyer

No obstant això, aquest nou tipus de fotografia democratitzat pel canvi tècnic va donar lloc a un debat que encara està obert. Quan la fotografia és art? I si tothom pot fer fotografies, a tot arreu i en qualsevol moment, tothom és un artista? Koetzle ho resumeix en això: “No només es necessita una Leica, sinó també un cap i un ull’.

La Leica s’ha utilitzat en diversos gèneres durant moltes dècades. Aquest ventall va des de la fotografia al carrer als reportatges sobre la guerra i a la fotografia de moda, gèneres que també són presents en l’exposició. Entre les fotos hi ha moltes obres mestres que la majoria dels visitants reconeixeran com, per exemple, “Mort d’un milicià” de Robert Capa presa durant la Guerra Civil Espanyola, o el retrat del Che Guevara ‘Guerrillero Heroico’ per Alberto Korda.

Herbie Yamaguchi: "we are still alive"

Herbie Yamaguchi: “we are still alive” (“Encara estem vius”), Japó 2011
Tres generacions. Àvia, mare i néta es reuneixen a un allotjament d’emergència a Fukushima i celebren la seva supervivència, 2011
© Herbie Yamaguchi, 2016 / Kunstfoyer

El recorregut està ple d’anècdotes divertides sobre els fotògrafs, molts dels quals Koetzle coneix personalment. Ens explica quan Alberto Korda va donar al seu amic i company fotògraf René Burri una còpia del seu famós retrat del Che amb una signatura que deia “Pel meu amic, la imatge més famosa del Che Guevara.” Més tard, Burri li va tornar el favor amb una còpia del seu propi treball, ‘El Che Fumando’, amb la signatura “Pel meu amic, la millor imatge del Che Guevara”.

Koetzle també s’ha fet amb unes quantes anècdotes fent de guia de l’exposició. “Vaig veure a una família japonesa: un pare, una mare i els seus tres fills. Estaven mirant les fotos d’Herbie Yamaguchi, preses després del terratrèmol a Fukushima. Els vaig preguntar si els hi agraden; el pare va assentir amb calma i va dir: ‘En realitat sí. Jo sóc el fotògraf.’ La família havia viatjat fins a Alemanya només per veure aquestes fotos a la paret. Va ser molt emotiu”.

L’exposició mostra el treball dels fotògrafs internacionals de la coneguda càmera Leica com Alexander Rodtschenko, Henri Cartier-Bresson, Robert Capa, Christer Strömholm, Bruce Davidson, F. C. Gundlach, Fred Herzog, Robert Lebeck, William Eggleston, Will McBride, Paolo Roversi, René Burri, Alberto Korda, Thomas Hopker, Bruce Gilden, Mark Cohen, Nobuyoshi Araki, entre d’altres. L’exposició es troba a la part Kunstfoyer München (Munic) fins al 5 de juny. Posteriorment, l’exposició continuarà la seva gira per diferents ciutats europees com Madrid i Londres. Kehrer ha publicat un ampli catàleg.

 

Autora

Anja Meunier (Alemanya)

Estudia: Matemàtiques i Economia

Parla: alemany, anglès, espanyol

Europa té… països macos, gent interessant, un bon estil de vida. I necessita estar unida.

500px: Anja Meunier

Traducció

Clara Ramos (Espanya)

Estudis: Traducció i Interpretació

Parla: Català, espanyol, anglès i una mica d’alemany.

Twitter: @clararl8

Traducció

Miriam Vázquez (Espanya)

Estudia / Treballa: Periodisme i Ciències Polítiques i de l’Administració

Parla: Espanyol, català, anglès, una mica de francès i alemany

Europa és… un lloc únic on conviuen persones amb diferent cultures, llengües i punts de vista.

Twitter: @mirabroad

Author: Anja

Share This Post On

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca