Què estudiaràs vs. què faràs: retrat d’una diferència cultural

Un cop acabats els estudis secundaris entrar directament a la universitat pot semblar el pas lògic i inclús únic a països com Espanya. En altres països en canvi, com Alemanya, els “gap year” estan a l’ordre del dia. Una diferència cultural reflectida en dues preguntes: què estudiarà vs. què faràs; i retratada des de l’experiència Erasmus de l’autora.

doing_vs_studying_pablo_olavide

Has decidit ja a quina carrera et ficaràs? Aquesta és la pregunta estrella que tot estudiant espanyol de batxillerat rep cada dia. Aquesta qüestió aparentment innocent inclou una trampa, pressuposa que el que has de fer quan acabes els anys d’institut és començar directament una carrera universitària i, si és possible, a la teva ciutat nadiua.

És igual que ho tinguis mitjanament clar o que no tinguis ni idea del que vols fer a la vida. Els denominats “gap year” o anys sabàtics són socialment considerats una pèrdua de temps. Dedicar un any a treballar, fer un voluntariat o viatjar per aprendre idiomes i ampliar horitzons és vist com un irreparable desaprofitament.

Aquesta visió no la té només Espanya, sinó molts països mediterranis, en especial aquells on la família és un valor molt fort i on en el passat les possibilitats de cursar estudis eren molt reduïdes.

El fet que a aquests països altres opcions que no siguin començar seguidament una carrera no es puguin ni tan sols plantejar, ha influït notablement en què molts dels nostres universitaris es trobin una mica perduts i sentin que són a la universitat “perquè és el que toca”, alguns d’ells ficats a carreres que no els hi agraden per la mera pressió de “fer alguna cosa de profit”.

Per això, quan vaig marxar d’Erasmus a Alemanya (un programa que també rep crítiques) em va costar que els meus companys de pis alemanys entenguessin que al meu país el normal és començar els estudis només acabar el batxillerat. “Com vols estar a la meitat dels teus estudis amb 20 anys? Jo sóc més gran que tu i estic començant ara”, em va dir sorprès un d’ells només conèixer-nos. I aquesta mena de pregunta es va tornar habitual a divereses presentacions.

La perplexitat inicial va donar pas a preguntes més complexes: “Com és possible que joves de 17 o 18 anys hagin de triar definitivament el seu futur sense haver viscut i conegut món abans?”.

Tots ells havien fet almenys un “gap year” abans d’entrar a la universitat, i els meus companys de pis no eren més que una mostra de la situació a Alemanya. Durant la meva estada al país vaig conèixer a molts alemanys que parlaven espanyol, i gairebé tots ells l’havien après durant el seu any de col·laboració social a països com Xile o Mèxic. D’altres havien recorregut mig món o havien estat adquirint experiència laboral als sectors més diversos. I és que allà la pregunta que se’ls fa als quals estan acabant els anys d’institut és ben diferent: “Què faràs?” El ventall de possibilitats és clarament molt més ampli. I això no només succeeix a Alemanya, sinó a altres països europeus, com Holanda o en especial a Anglaterra.

doing_vs_studying_freiburg

Sembla que ens trobem davant d’una interessant diferència cultural en la concepció i la gestió dels estudis. Els “gap year” del món anglosaxó fruit de la revolució cultural dels anys 60 semblen haver tingut més facilitats per a instal·lar-se en la mentalitat alemanya o holandesa que en l’espanyola o portuguesa. Pot ser que això es doni a què, coma mínim a Alemanya, ja estiguessin acostumats a començar els estudis universitaris una mica més tard, doncs allà l’ensenyança secundària sol durar més temps (tretze anys, en comptes dels dotze que es fan a Espanya). A més, el servei militar (i la seva corresponent vessant de servei civil) no va deixar de ser obligatori fins a l’any 2011, pel que fer alguna cosa abans de començar la universitat no resulta estrany o insòlit.

He d’admetre que quan vaig arribar a Alemanya (pot ser pressa d’aquella tendència a pensar que el que es fa fora és el millor) no vaig poder més que sentir-me enlluernada per la possibilitat que allà es pugui triar entre moltes més opcions i camins, es pugui canviar de rumb sense que et considerin inconscient. Molts dels meus amics alemanys havien acabat estudiant alguna cosa completament diferent de la carrera que inicialment havien començat (d’Història a Medicina o de Gestió Cultural a profe de Primària) i viatjar no era una cosa prèvia als estudis, sinó una cosa molt comuna durant la carrera: Canadà, Anglaterra, Sud-àfrica, Xile eren els destins per al pròxim semestre i només parlo dels meus companys de pis.

No obstant això, durant les nostres converses i xerrades, alguns d’ells em van confessar que a Alemanya existeix certa pressió per marxar fora, per fer almenys un semestre a l’estranger i d’alguna manera per no començar els estudis només acabar batxillerat. Sembla, doncs, que a totes parts els estudiants ens sentim pressionats, encara que aquesta pressió i aquestes expectatives socials apuntin en direccions contràries.

La solució seria que, independentment del teu país, poguessis triar el que més s’ajusti a tu. No obstant això, per aconseguir-ho fan falta els medis i el suport institucional adequats, fet que no es dóna a tot arreu. Malgrat l’existència de sistemes educatius diferents i de tradicions educatives diverses s’hauria d’avançar per aconseguir que cadascun de nosaltres pugui triar el camí que li permeti sentir-se realitzat amb el que fa.

[crp]

Autora

Soledad Román Pérez-Moreira (Espanya)

Estudia/Treballa: Dret i Ciències Polítiques i de l’Administració

Parla: espanyol, anglès, francès, alemany, una mica d’italià

Europa és… un somni multicultural per complir

Twitter: @dadelosnamor

Blog: http://sromper.blogspot.de

Traducció

Clara Ramos (Espanya)

Estudis: Traducció i Interpretació

Parla: Català, espanyol, anglès i una mica d’alemany.

Twitter: @clararl8

Traducció

Miriam Vázquez (Espanya)

Estudia / Treballa: Periodisme i Ciències Polítiques i de l’Administració

Parla: Espanyol, català, anglès, una mica de francès i alemany

Europa és… un lloc únic on conviuen persones amb diferent cultures, llengües i punts de vista.

Twitter: @mirabroad

Author: mariana

Share This Post On

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca