L’experiència de ser au pair

Tens 18, 25 o fins i tot 30 anys. Vols veure món, viure una experiència internacional que et marcarà segur abans de continuar el teu camí. I l’únic condicionant és el preu de l’aventura. Si li afegeixes la teva passió pels nens, és molt probable que et decideixis (si no ho has fet ja) pel mateix que l’Esther, la Heather, la Janika o la Rode: treballar d’au pair a l’estranger.

Aquesta nova tendència és bidireccional: famílies que necessiten una minyona a jornada completa a un preu assequible i persones que volen submergir-se en una nova cultura amb allotjament inclòs. Agències d’au pairs i pàgines web posen en contacte aquests dos perfils, i les condicions de treball, regulades per diferents lleis segons el país, es negocien individualment. “Però només tenim un contracte oral, mai vaig firmar cap paper”, comenta l’Esther, que va ser au pair a Irlanda l’estiu del 2011. “Per això en l’agència em van aconsellar no involucrar-me amb les tasques més del necessari. Sinó la família s’acostuma i acabes treballant més del pactat”.

Esther al castell de Malahide, Irlanda

Esther al castell de Malahide, Irlanda

La motivació principal de molts au pairs és fer un any sabàtic, aprendre millor la llengua del país o posposar l’inevitable moment de decidir què fer amb la teva vida. Però passar d’un ideal a viure el dia a dia amb els petits és molt diferent, no tothom hi està capacitat. “Es necessita molta paciència i ser una mica independent, ja que quan arribes no coneixes ningú”, explica la Janika, que va ser també au pair el 2011. Per altres persones com la Heather, el fet de deixar els EUA durant un any li va suposar un plus en els seus estudis d’educació i desenvolupament infantil: “Després em vaig anar d’Alemanya amb un amor profund per la cultura i la història alemanyes. I amb un limitat, però funcional, coneixement de la llengua”.

Heather a Múnich

Heather a Múnich

Les condicions de treball són diferents depenent de la família, i és decisió dels au pairs acceptar-les. La Rode, que va marxar del seu Brasil natal per treballar a Europa, va viure experiències dispars: “L’última família amb la que vaig estar em va ajudar i recolzar en tot, i em va tractar com un membre més. Però no vaig tenir una bona experiència amb la primera amb la que vaig treballar. Em demanaven que netegés i em pagaven molt poc”.

Rode a Irlanda

Rode a Irlanda

Deixant d’una banda la subjectiva sort de cadascú, és comú que grups d’au pairs s’ajuntin per portar els seus petits a passejar o al parc. Com conseqüència, els bons moments i les anècdotes estan presents en la seva rutina: “Els pares dels nens que cuidava els deien sempre que m’havien d’obeir perquè era la jefa”, recorda l’Esther rient. “I un dia, en el parc, un d’ells va cridar el meu nom i mentre hi anava una dona se li va apropar i li va preguntar “qui és l’Esther?”. Llavors el nen li va contestar: la jefa. Em vaig posar vermella”, admet.

Janika als penya-segats de Moher, Irlanda

Janika als penya-segats de Moher, Irlanda

A d’altres com la Heather, viure amb una família li va suposar un repte personal en altres aspectes: “Tenia 23 anys i em va ser difícil cedir part de la meva llibertat a la meva mare d’acollida. Feia anys que ja no vivia amb la meva pròpia mare”. Tot i que de vegades les seves personalitats xocaven, el bon tracte que tenia amb els nens li compensava el contratemps. Per la seva part, la Rode destaca l’aspecte cultural de la seva estància: “Vaig aprendre més sobre una nova cultura i la seva llengua”.

Però, ¿com valoren les nostres au pairs aquesta aventura? “Va ser una gran experiència”, respon rotundament la Janika. “I ara tinc una segona família irlandesa”, afegeix la Rode. Totes coincideixen en que els bons moments superen de bon tros els dolents, tant a nivell professional com personal. “Em va servir molt per madurar. Vaig descobrir un país preciós al que he de tornar i vaig millorar el meu anglès”, explica l’Esther. La Heather, per la seva part, conclou: “És una experiència que es viu només un cop a la vida i va valdre la pena cada trosset de nostàlgia, frustració i malentesos culturals”.

[crp]

Autora

Miriam Vázquez (Espanya)

Estudia / Treballa: Periodisme i Ciències Polítiques i de l’Administració

Parla: Espanyol, català, anglès, una mica de francès i alemany

Europa és… un lloc únic on conviuen persones amb diferent cultures, llengües i punts de vista.

Twitter: @mirabroad

Author: mariana

Share This Post On

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca