Una cançó és un arma

Les cançons de protesta són comunes a tots els països. Sobretot entre els anys 60 i el 70, quan el rock i el folk van començar a estar carregats de declaracions polítiques i socials sobre el món, el sexe, les relacions entre persones, el treball, el poder, la discriminació; que exigeixen un canvi i denuncien el que està malament. Les cançons de protesta són especialment importants i mostres de coratge en els països on l’opressió de lluita et pot costar la vida. I aquest va ser el cas de Portugal, durant 40 anys de la dictadura, que va acabar amb la Revolució dels Clavells el 1974.

A Portugal, aquestes cançons es diuen “cançons d’intervenció” en comptes de cançons de protesta. A diferència dels seus homòlegs americans, la majoria d’aquests cantants no van invertir en el rock o en la música folk rock, sinó que es van dirigir directament als instruments més tradicionals amb la reinvenció de la tradició. Tot i que les formes ortodoxes de vida es van veure reforçades per la dictadura, en un intent de valorar el que era “veritablement portuguès”, aquests músics van trobar en la música tradicional una forma d’expressió que era subversiva i provocadora, però familiar en el to, per així apropar-se a la gent. Això no vol dir que no fossin innovadors en la seva tria d’elements de la música tradicional –tot i que l’assoliment més gran de les cançons d’intervenció van ser les seves lletres.

Parlaven de la guerra, de les injustícies, de la pobresa, de la corrupció, de la resistència contra la dictadura –i tot això mentre tractava d’escapar de la censura. L’infame “llapis blau” es va evitar amb metàfores enginyoses i insinuacions. Zeca Alfonso (probablement el músic, lletrista i cantant més important d’aquest temps), en la seva cançó “Vampiros” es refereix metafòricament a la policia secreta com “vampirs”.

Moltes de les cançons van estar prohibides i molts dels cantants arrestats. Una significativa part d’aquests músics estava unida a la resistència comunista contra el feixisme. Els que van poder escapar van marxar a l’estranger, molts d’ells a França, ja que Espanya també estava sota un règim feixista amb Franco. No obstant això, continuaven cantant i gravant. La majoria d’aquestes cançons són balades de guitarra simples però aviat es van incorporar altres instruments com pianos, acordions, flautes i percussió. La lletra és molt poètica en l’estil, de fet una gran part van ser poemes abans que cançons. Dos dels poetes de les cançons d’intervenció van ser Manuel Alegre i Ary dos Santos. A més, un estil distintiu de fado va ser reinventat per músics d’intervenció, molts dels quals eren encara estudiants quan van començar – fado de Coimbra (de la famosa ciutat universitària).

La bona qualitat, emoció i naturalesa poètica de les lletres, així com les melodies, fa que les cançons d’intervenció siguin eternes en el temps i estiguin connectades a un periode específic de la història de Portugal que són el reflex universal de lluita i resistència de milers de persones, per a qui l’art era una manera de lluitar l’opressió, de tractar d’unir i educar la gent, i sobretot, de donar-los un sentit d’esperança i llibertat. Els registres prohibits els escoltaven en secret els adolescents rebels i estudiants universitaris que van anar a protestar en públic contra la falta de llibertat.
Una música d’intervenció va ser també un dels senyals per iniciar la revolució en 1974 –Grândola, Vila Morena, per Zeca Afonso, que és una de les millors coses que li poden passar mai a una cançó.

Us deixo amb un exemple molt alegre d’una cançó d’intervenció, així com un recent d’un grup portuguès que ha estat aclamat pels músics d’intervenció de la nostra generació (parla sobre la desocupació juvenil i la inèrcia).
Gaudiu-los-en!

Venham mais cinco – Zeca Afonso
Parva que eu sou! – Deolinda

[crp]

Autora

Margarida Catela (Portugal)

Traducció

Clara Ramos (Espanya)

Estudis: Traducció i Interpretació

Parla: Català, espanyol, anglès i una mica d’alemany.

Twitter: @clararl8

Traducció

Miriam Vázquez (Espanya)

Estudia / Treballa: Periodisme i Ciències Polítiques i de l’Administració

Parla: Espanyol, català, anglès, una mica de francès i alemany

Europa és… un lloc únic on conviuen persones amb diferent cultures, llengües i punts de vista.

Twitter: @mirabroad

Author: mariana

Share This Post On

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca