La Irina és una jove romanesa, una ànima viatgera. Nascuda i criada a Bucarest, viatja des que tenia nou anys. Fa 20 anys que canta en un cor, i molts dels seus primers viatges van ser com a membre d’aquest grup.
“Vaig començar a viatjar per diversió, però la veritat és que 20 anys després, tot sovint sento una veu que em crida a sortir del país, és un rellotge intern que sona perquè vegi diferents cultures, noves coses i persones. A vegades prefereixo els estrangers abans que els romanesos, i tinc la sensació, quan sóc a la carretera, que algun dia senzillament em despertaré en algun lloc nou i no entendré ni una sola paraula de la llengua d’on sigui”, explica quan se li pregunta per què viatja.
“I per què estrangers abans que romanesos?”, estic intrigada per descobrir-ho, ja que jo em vaig traslladar a Romania fa dos anys i per mi ja és com casa meva. “Bé, tu vas a l’estranger i els carrers estan més nets, la gent no està tan trista, el cel no és com a Romania. Quan viatjo en avió puc deduir ràpid quan sobrevolo Romania: el cel és gris i polsós aquí, ple de núvols. Quan vaig viatjar al Japó, per exemple, podia veure totes les formes de la terra a sota meu”.
Irina
La Irina ha viatjat a Suïssa, França, Bulgària, Hongria, la República Txeca, Alemanya, Bèlgica, Suècia, Grècia, els Estats Units; ha visitat Itàlia i Sardenya i ha estat fins i tot al Japó. “Va ser genial fer-ho; reunia els diners amb antelació o treballava als llocs que visitava: a Grècia vaig estar treballant tres mesos com a fotògrafa a l’illa de Rodes, per exemple, i això va ser la meva principal font de finançament per voltar per Europa amb la motxilla durant tres mesos”.
Els seus viatges no van despertar fortes objeccions. De fet, la seva mare va cridar de joia el 2010 quan la Irina va anunciar als seus pares que es traslladaria a Grècia per un temps. “El meu pare no expressa massa els seus sentiments, així que em temo que no sé com se sentia”. Sigui com sigui, la Irina va ser cautelosa. “Res de fer autoestop, res extrem”.
La Irina fent les maletes
Què és el que més li agrada quan és a l’estranger? “Caminar, perdre’m al centre d’una ciutat, gaudir del paisatge al meu voltant, explorar i sentir el lloc… I els bons cafès!”, diu, i continua amb els seus llocs preferits: Budapest, París i Praga, el jardí de Buda al Japó, i Berggarten, el jardí botànic ple d’orquídies a Hannover, Alemanya. Adorava els seus hostes: una família Romanesa que vivia a Brussel·les i una família sueca a Estocolm, a causa del seu estil de vida i la seva hospitalitat. No oblidarà la família americana que va conèixer a Sant Lake City. Li va agradar molt Suècia i diu, somrient: “el temps era fred, però la gent no”.
La Irina també té alguns consells per a viatgers: abans que res, han de conèixer els seus límits. “Algú que viatja ha de tenir present com li agrada més de fer-ho i també hauria d’anar amb un amic, o tenir-ne al lloc on es dirigeix. Un amic és un destí, una àncora”. Ella creu que tots tenim expectatives abans de cada viatge, però que la qüestió és arribar a saber si els podem fer realitat.
Les sabates
“I ara vull marxar i planejar el proper viatge”, xiuxiueja mentre s’aixeca per marxar. Interessant, donat que el seu viatge més fascinant ha estat un de recent a Transilvània, on va decidir traslladar-se després de fer-hi la visita.
[crp]
Comentaris recents