De Polònia a Malàisia amb un somriure i un polze

Karol Zientek és un jove periodista polonès que un dia va assenyalar Singapur en un mapa i va decidir que era prou lluny com per anar fent autoestop. La decisió que va prendre el va portar a viatjar durant 10 mesos sense haver de pagar ni un cèntim per l’allotjament, i moltes moltes històries inoblidables. Va començar un blog per donar consells sobre viatjar barat i per compartir experiències.

Una bossa, tres amics, 6 mesos que van esdevenir 10, gairebé 310 nits en què no va pagar per l’allotjament, amb només 2.500 euros a la butxaca i prou entusiasme i somriures per fer autostop durant uns 12.000 km… anada i tornada! Aquesta és la història de Karol Zientek, un noi polonès que volia fer alguna cosa gran, però no sabia el què. Estava a punt de graduar-se en periodime, i mentre acabava unes pràctiques a França va mirar el mapa, va assenyalar Singapur i va pensar que estava prou lluny com per anar-hi. Va decidir seguir treballant per un temps com a becari per estalviar una mica i poder començar el seu viatge tan aviat com fos possible. “És ben fàcil, si vols fer-ho no necessites pensar-t’ho massa”, assegura per Skype des d’Anglaterra, on acaba de començar un màster en Relacions Internacionals.

Karol Zientek, fent autoestop a les afores de Bangkok.

Karol Zientek, fent autoestop a les afores de Bangkok. Jolly Wandered ©

Necessites planejar algunes coses però cal tenir present que els plans sempre canvien.

En un principi la idea era viatjar tot sol mentre feia diversos projectes periodístics, però al final dos amics se’l van unir i van buscar un altre per tal de dividir-se en parelles al llarg de la carretera. “Començàvem a semblar la colla del Senyor dels Anells”, riu Karol al recordar-ho. Va crear Jolly Wandered amb el seu amic Mateusz, un blog on comparteixen les seves experiències i consells per viatjar de forma barata, i només dues setmanes després d’arribar a Polònia va començar el seu viatge. “La meva família em va dir que estava boig però ells ja saben que ho estic, així que no va haver-hi cap problema”, comenta. El seu objectiu era anar de Warsaw (Polònia) a Singapur (Malàsia) en 6 mesos, però al final van trigar-ne 10. “L’autoestop és probablement la manera més imprevisible de viatjar, així que no podíem tenir un pla estricte. Saps que les coses canviaran per complet”, explica. Quan es preguntat per la planificació torna a inicidir en aquesta necessitat de “tenir en ment la imprevisibilitat” i també preveure on aconseguir visats a cada país. “Has de visitar ciutats específiques per la paperassa. Quan vam marxar de Polònia només teníem visat per a l’Índia. Així que depeníem de quins visats podíem adquirir i quins no. Li has de dedicar una estona”.

Aquests temes burocràtics van ser la raó per la que van haver d’agafar avions, encara que no ho teníen planejat. “El dia que vam demanar el visat a Pakistan dues noies de la República Txeca van ser segrestades a la frontera, així que vam haver d’agafar un vol des de Teheran cap als Emirats Àrabs Units, i després cap a l’Índia. La segona vegada vam haver d’agafar un avió perquè la frontera de Myanmar estava tancada i vam volar a Tailàndia. Així que sí, els plans sempre canvien.”

Mapa de la ruta

Mapa de la ruta que van fer per a la seva pàgina web. Jolly Wandered©

És per això que, des del seu punt de vista, s’ha de viatjar sempre sense expectatives perquè mai saps el que t’espera en girar la cantonada i cal estar preparat per l’inesperat. Amb aquesta filosofia no és estrany que per a ell tot el viatge fos una experiència increïble. Al preguntar-li quin és el millor moment de l’aventura, no troba una resposta ràpida: “El millor dius? És impossible”. En canvi comença a explicar històries llargues i sorprenents com quant es va convertir en immigrant il•legal a Turquia sense saber-ho, o quant va ser monjo durant un dia, les vegades en les que quasi va ser deportat, com va aconseguir entrar a una base militar a Rússia i inclús com va dir “que et fotin” a un ambaixador persa sense adonar-se (un polze cap amunt a l’Iran vol dir una cosa molt diferent que fer autostop!). Mentre tornava a Europa sol (els seus amics van decidir agafar un tren) va acabar a un cotxe ple d’homes russos borratxos, i , el més sorprenent, amb un taüt al seient de darrere! “Era gairebé mitjanit, jo era enmig de Sibèria tractant d’arribar a algun lloc càlid, tots els conductors que s’aturaven estaven borratxos i quan es va parar el desè cotxe vaig pensar, sigui com sigui marxo amb ells. Estava una mica espantat, sí, però al final la persona dins del taüt era el pare d’un dels russos i vaig acabar la nit tan borratxo com ells, així que va ser molt estrany!”, aclareix, pronunciant amb entusiasme algunes paraules russes que va aprendre.

Donaria molts consells, però el més important és: somriu.

De fet va haver d’aprendre rus i molts altres idiomes ja que només l’anglès no és suficient per creuar Àsia. “A Iran vam haver de parlar en persa. Vam aprendre unes 100 paraules, tot i que ja les he oblidat!” riu. “Però vam estar cinc setmanes allà i vaig poder entendre algunes coses. L’anglès és útil a les ciutats però a països com Xina, Vietnam o Indonèsia… oblideu-vos-hi. El francès va ser útil a Cambodja, Laos i Vietnam, perquè van ser colònies i com parlo xinès bàsic la Xina va estar bé”, explica Karol detalladament.

L'equip a Vietnam.

L’equip a Vietnam. Jolly Wandered©

No obstant això, quan se li demana consell, assenyala que el coneixement d’una llengua estrangera no és el més important. En canvi recomana somriure molt. “A cada cultura els gestos s’interpreten de manera diferent, però un somriure és sempre el mateix; és l’energia positiva, somriure a la gent és molt important. A més a més, intenta fer el que els altres diuen que és impossible”.

Aquest és un sentiment compartit per molta gent que estima viatjar, però no tothom se sent còmode exposant-se així al possibles perills del trajecte, sobretot, si ets dona. Davant d’aquesta reflexió, la resposta de Karol és sincera: “Si fos una dona no hauria fet el viatge sol. Vaig viatjar amb una amiga i jo estava amb ella tota l’estona. Especialment a Rússia i als països musulmans pot ser complicat. Li deia a tothom que era la meva dona o la meva germana i no vam tenir cap problema. No, no crec que ho hagis de fer-ho sola, però això no vol dir que no ho hagis de fer. És una experiència increïble”.

a punt de creuar el meridià de l'Equador.

Karol, Dorota, Mateusz i Bartek viatgen junts des de Warsaw a Singapur. A la fotografia són a Tailandia, a punt de creuar el meridià de l’Equador. Jolly Wandered©

De fet admet que aquests 10 mesos de viatges han canviat la seva vida per sempre. “He parlat amb tanta gent, tanta gent m’ha ajudat… Ni tan sols demanàvem ajuda, mai demanàvem diners ni menjar, només transport però tothom feia molt per nosaltres! Estar a l’Índia o a Laos, amb gent que no té molt i tot i així et donen tant.” Va aprendre a ser més tolerant i receptiu, i també a confiar en la gent i les seves intencions. Un benefici essencial del viatge? Ja no té por al rebuig. “Òbviament, molta gent t’ajuda però també hi ha qui no. Així que necessites aprendre que això passarà i així perdre la por a les respostes negatives”.
Però quan confies en les persones, no les jutges i somrius, diu, aquesta fe se’t tornada. “Vam dormir amb la població local o a temples sempre, mai vam pagar allotjament”. La meitat de les vegades ho van aconseguir gràcies a pàgines com Coachsurfing o Hospitality Club, i les altres vegades tan sols preguntant a gent o trucant portes en el cas que fes fred. “Els temples eren també una bona opció, eren gratis i realment increïbles!”, recorda.

Karol i Dorota ensenyant anglès i geografia a un monestir a Mandalay, Myanmar.

Karol i Dorota ensenyant anglès i geografia a un monestir a Mandalay, Myanmar. Jolly Wandered©

Per tal de fer això necessites estar preparat per interactuar amb la població local, respectar-los i ajuntar-te amb ells, fet que inclou menjar tot allò que sembla (o no) menjar. “Les coses més estranyes que vam menjar inclouen diversos tipus d’insectes, hàmsters a Mongòlia o petits ànecs fregits a Vietnam, que eren ànecs dins dels ous però que no arribaven a créixer del tot… També vam beure llet de cavall i ens vam menjar el cap d’una cabra”, diu Karol lentament.

La seva bateria s’acaba.

– No et preocupis Karol, només una última pregunta. Després de totes aquestes experiències, creus que podràs deixar de viatjar?
– No, mai. No comencis a viatjar perquè mai podràs parar. Aquesta és la part dolenta. Quan tornes a casa et sents fora de lloc, has canviat… Aquesta és l’altra cara de la moneda. Necessites tornar a trobar el teu lloc i aquest és viatjar, suposo.

Aquest últim pensament em recorda al periodista americà John Dos Passos, que un cop va escriure: “Com totes les drogues, viatjar requereix un augment constant de la dosi”.

Karol i una noia de Nova Zelanda que es van unir a ells durant un parell de dies.

Karol i una noia de Nova Zelanda que es van unir a ells durant un parell de dies. Jolly Wandered©

[crp]

Autora

Monica García Sanchis (Espanya)

Estudia / Treballa: Periodisme i Drets humans

Parla: Espanyol, català, anglès i una mica de francès

Europa és…. L’intent d’una unió social i econòmica que hem de pressionar perquè serveixi als interessats de la societat civil i de la natura. És la llar de diferents cultures, paisatges i gent que m’encantaria descobrir i que pot ser, si ho intentem, l’exemple d’un món sense fronteres.

Blog: www.creillaquereguilla.wordpress.com

Twitter: @moniconlimon

 Traducció

Miriam Vázquez (Espanya)

Estudia / Treballa: Periodisme i Ciències Polítiques i de l’Administració

Parla: Espanyol, català, anglès, una mica de francès i alemany

Europa és… un lloc únic on conviuen persones amb diferent cultures, llengües i punts de vista.

Twitter: @mirabroad

Traducció

Clara Ramos (Espanya)

Estudis: Traducció i Interpretació

Parla: Català, espanyol, anglès i una mica d’alemany.

Twitter: @clararl8

Author: mariana

Share This Post On

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php