Les protestes a Ucraïna: el que ha passat fins a dia d’avui

Després de setmanes, fins i tot mesos de protesta, és complicat gaudir d’una visió general actualitzada del que està passant a Ucraïna. L’equip de MH ha resumit els esdeveniments més importants fins a dia d’avui.

No és difícil adonar-se’n de com les notícies i les fotos d’Ucraïna són més tristes cada dia: almenys quatre persones han mort en enfrontaments amb la policia, i moltes altres han estat torturades, segrestades o vençudes. El que va començar el passat mes de novembre com una manifestació pacífica pro Unió Europea a la capital d’Ucraïna, s’ha convertit en les dues últimes setmanes en un tens conflicte a nivell nacional entre protestants i estat. Una petita part del centre de Kiev s’ha tornat un veritable camp de batalla. El president Victor Yanukovych i el Govern no només estan fallant alhora de controlar la situació del país sinó que també estan sent lents i reticents en respondre les demandes dels manifestants, fins i tot després que les protestes s’hagin tornat mortals. Com a resultat, els disturbis s’estenen més enllà de Kiev amb milers de persones assetjant els edificis de govern, exigint la renuncia del president i l’amnistia per als manifestants que romanen empresonats.

La rebel·lió va esclatar a finals de la tardor quan el president es va retirar de la signatura d’un Acord d’Associació amb la Unió Europea a favor d’un pacte comercial amb Rússia, on es parlava del rescat de 15 mil milions de dòlars. Per aquest país, on més de la meitat de la població dóna suport a la integració de la Unió Europea, va ser un clar i irrevocable canvi d’un vector de la política exterior del Govern. El dia següent la plaça de la Independència de Kiev es va convertir en un centre neuràlgic del que s’ha denominat com a la major protesta en massa desde la Revolució Taronja del 2004. Gent de Kiev i d’altres regions d’Ucraïna van inundar el centre de la capital i van fer d’aquest la base de la revolució amb tendes i cuines de campanya al voltant de Maidan (la plaça de la Independència). Els protestants van decidir evitar l’ús de qualsevol símbol de partits, no obstant això van rebre el suport dels líders dels tres partits principals de la oposició representats per Arseniy Yatsenyuk (líder del major partit de la oposició “Pàtria”, que va ser dirigit per Yulia Tymoshenko, empresonat ex-primer ministre); l’ex-campió de boxeu convertit en polític Vitali Klitschko (del partit “Udar”), i el líder nacionalista Oleg Tyahnybok (del partit “Svodoba”).

L’oposició va anunciar diverses vegades que la manifestació havia de restar pacífica, malgrat els nombrosos intents de provocar una situació de confrontació per part de joves homes atlètics que, com la gent reclamava a EuroMaidan, són patrocinats pel govern. Inclús després d’una escandalosa pallissa de manifestants per part de la policia antidisturbis de l’elit “Berkut” d’Ucraïna, la majoria dels quals eren estudiants, l’únic que va canviar a EuroMaidan va ser el bloqueig per manifestants amb barricades als carrers. Durant gairebé dos mesos la gent va romandre acampada a Kiev i el Govern va continuar en silenci.

Un punt sense retorn va arribar el gener, quan 18 funcionaris ucraïnesos van introduir una nova llei anti-protesta, destinada a disminuir les manifestacions massives en contra del Govern. La reacció dels manifestants fou immediata. No obstant això, aquest cop la insatisfacció va donar lloc a la violència, quan un grup de gent (joves activistes radicals informats) van apedregar la policia antidisturbis amb còctels molotov i pedres. Almenys quatre persones van ser reportades per assassinat en enfrontaments de foc, desenes de manifestants i periodistes van ser ferits amb bales de goma i porres. Fins i tot manifestants hospitalitzats van ser perseguits i segrestats per policies dels seus llits d’hospital. Potser el més inquietant va ser l’evidència de la brutalitat policial, quan un vídeo que d’Internet va mostrar els membres de la Berkut abusant d’un manifestant nu amb temperatures sota zero.

A més de tot això, aquella mateixa nit la gent que es trobava dempeus prop els combats van rebre un missatge de text dient: “Estimat subscriptor, estàs registrat com a participant en un disturbi de masses.”

Tots aquests esdeveniments van provocar una onada de disturbis a altres ciutats ucraïneses, començant per l’Oest i estenent-se per les regions orientals amb influència de Rússia, que fins al moment s’havien mantingut al marge.

Només després que la protesta s’estengués a escala nacional, el president Yanukovych va començar finalment un diàleg amb EuroMaidan. Després que els líders de la oposició rebutgessin una oferta d’alts càrrecs governamentals proposada pel president, el Govern va abolir la llei anti-protesta i el primer ministre Mykola Azarov va dimitir. El seu lloc, tanmateix, va ser immediatament ocupat per Serhiy Arbuzov, qui és també considerat com a persona propera a la família del president.

Durant l’última sessió del Parlament els diputats van votar a favor de la nova llei que atorga amnistia només si els manifestants treuen les barricades i desbloquegen els altres carrers i places del país exceptuant les àrees on la protesta és pacífica. A més a més, d’acord amb aquesta llei la llibertat serà atorgada només a aquells protestants que participaven dins manifestacions pacifiques.

Aquesta parcial concessió, tanmateix, no semblava satisfer EuroMaidan. De fet, la gent es compromet a romandre acampada i continuar el setge dels edificis administratius fins que tots els manifestants siguin alliberats de la presó, els funcionaris governamentals siguin castigats per les atrocitats de la policia i el president dimiteixi.

[crp]

Autor

Yuliya Bodnar

Autor

Mariana de Araújo

Foto

Julia Wegner

Traslator

Miriam Vázquez (Espanya)

Estudis / Treballs: periodisme i ciències polítiques i de l’administració

Parla: castellà, català, anglès, una mica de francès i alemany

Europa és… un lloc únic on gent de diferents cultures, llengües i punts de vista conviuen

Twitter: @mirabroad

Translator

Clara Ramos (Espanya)

Estudia / Treballa: Traducció i Interpretació

Parla: espanyol, català, anglès i una mica d’alemany

Europa és… una gran barreja de cultures i llengües per descobrir i gaudir!

Twitter: @clararl8

 

Author: Anja

Share This Post On

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php