Les parelles multiculturals són una realitat cada cop més comuna a les nostres societats globalitzades. Els viatges, el treball i els estudis fan que es generin noves relacions en les que la comunicació i el respecte per les tradicions dels membres de la parella són la clau per una convivència duradora. No obstant això, aquestes persones també solen ser víctimes de nombrosos problemes entre els que destaquen els infinits tràmits burocràtics i la discriminació.
La globalització, els viatges, les iniciatives educatives per fomentar la cohesió europea com les beques Erasmus i altre tipus de projectes relacionats amb la internacionalització d’idees i empreses han donat com a resultat que el nombre de parelles amb diferents nacionalitats proliferi en els últims anys. No obstant això, no totes les vivències d’amor són simplement històries de dos.
L’idioma, els costums i tradicions, la família o la discriminació són només alguns dels elements que afecten directament les parelles que procedeixen de diferents parts del món. Tot i que totes les relacions poden travessar moments de crisi, ells ho tenen clar: la comunicació i respecte per les tradicions de l’altre són fonamentals per les parelles multiculturals.
Fa menys d’un any que Alessandra va tornar del seu viatge a Argentina. Era la primera vegada que visitava Llatinoamèrica però, tot i que viatjava sola, portava la maleta plena d’il·lusions, ja que passaria el seu primer Nadal a l’estiu austral de Salta amb la família del seu xicot, l’Óscar.
“Ens vam conèixer a una festa d’aniversari d’un amic de l’Óscar. Jo vaig anar per acompanyar a una amiga. Això va ser al principi del meu Erasmus”. Així relata l’italiana la nit de 2010 en la que va conèixer a la seva parella. Tres anys després, l’Alessandra i l¡Óscar viuen junts a un poble de la Costa del Sol anomenat San Pedro de Alcántara.
La convivència ha estat sempre un dels forts de la parella italo-argentina: “creiem que la cultura argentina és molt semblant a l’italiana, per això han canviat poques coses, com per exemple la manera d’expressar-se”.
Tant dins com fora de casa, es comuniquen en espanyol. “És l’idioma nadiu de l’Óscar i la llengua oficial del país on residim, per això ho veiem quelcom quotidià”, reconeix l¡Alessandra, mentre puntualitza que també parlen una mica d’italià, ja que l’Óscar l’ha après en els últims anys.
Gaby i Daniel
Coses de parella
Deixar d’utilitzar la paraula “carro” per “cotxe” i “coleto” per “pal de fregar” han estat només alguns exemples de com el vocabulari de la veneçolana Gabriela ha canviat degut a que resideix a Espanya amb la seva parella, en Daniel. Des que es van conèixer fa sis anys, la veneçolana sempre s’ha sentit com a casa. “A totes parts hi ha algú que t’ajuda i et dóna consells i això s’agraeix, sobretot al principi: amb la família del meu xicot, al treball i al dia a dia”, afirma la Gaby.
Al preguntar-li sobre el dia en que es van conèixer, la veneçolana en recorda tots els detalls. “Ens vam conèixer a través dels nostres cosins, ja que quan jo vaig arribar a Màlaga fa 6 anys la meva cosina i el seu cosí eren nuvis. El meu germà i jo vam estar un temps vivint amb ells i un dia el seu cosí va organitzar una barbacoa i allà el vaig conèixer”, recorda.
Per la seva part, a la relació veneço-espanyola la vida de parella ha canviat extraordinàriament les seves rutines, especialment les referents als horaris. No és un mite: a Espanya es menja, sopa i dorm més tard que a la resta del món. La Gaby, per exemple, sopava dues hores abans a Veneçuela i s’anava al llit al voltant de les 21.30, mentre que actualment prefereix anar-se’n a dormir a partir de les 23 hores.
Segons les xifres les ha publicat el butlletí digital estadístic ‘Dones en Xifres’, editat per l’Institut de la Dona al febrer d’aquest any, entre 1996 i 2011, es van celebrar a Espanya 386.113 matrimonis en els que al menys un dels contraents tenia nacionalitat estrangera. S’ha de senyalar que, en 303.704 d’aquests matrimonis, un dels cònjuges tenia nacionalitat estrangera i l’altre nacionalitat espanyola. És a dir, al 78’66% dels casos una dona o un home espanyol va contraure matrimoni amb una persona de nacionalitat estrangera. Els matrimonis en els que ambdós cònjuges tenien nacionalitat estrangera van ser 82.409 durant el període considerat.
Alessandra i Óscar
No obstant això, aquestes xifres no reflecteixen els problemes derivats de la xenofòbia o el racisme que poden patir aquestes parelles multiculturals. “L’Óscar va patir discriminació a Espanya al principi de la nostra relació perquè, com no tenia papers, era complicat subsistir treballant sense documents”.
De fet, molts immigrants amb parella han de travessar aquesta complicada situació per la que en nombroses ocasions es veuen obligats a acceptar ocupacions amb salaris inferiors als dels seus companys europeus, realitzar més hores de treball o, simplement, no acollir-se als avantatges laborals de la resta de la plantilla.
“La situació va millorar quan ens vam fer parella de fet”, afirma l’Óscar. Una sentència del Tribunal Suprem espanyol va equiparar els matrimonis i les parelles de fet, als efectes de sol·licitar l’autorització de residència com familiar de ciutadà comunitari el dia 3 de novembre de 2010, pel que la parella italo-argentina no s’ho va pensar dues vegades.
La solució per ser ciutadans de ple dret a la Unió Europea passava per un tràmit burocràtic que permetia a l’Óscar fer exactament el mateix que havia fet l’Alessandra al Nadal, viatjar a Itàlia per conèixer la seva família política.
[crp]
Comentaris recents