… la nova revista per Europa, una col·laboració d’uns 20 contribuïdors i més de 100 traductors d’arreu del continent. Un munt de gent hi ha estat posat molt d’esforç en aquest projecte durant les passades setmanes i mesos, i espero que el resultat us agradi.
Aquest no és el lloc adequat per explicar-vos tota la història de MH però vull compartir amb vosaltres el que per mi significa ser part d’això: des de fa ja bastants anys he cregut amb fermesa en el Somni Europeu, un somni de pau i amistat, de no abandonar les tradicions i cultures nacionals i regionals mentre que en construïm una europea. Molt sovint se’ns diu que aquest somni mai es farà realitat, i que la Unió Europea és un mer instrument econòmic que els estats membres empren quan els convé.
Ho llegim als diaris i ho escoltem a la ràdio i a la televisió: Europa encara és lluny d’estar unida. Que la gent del sud és mandrosa i mai paga els impostos. Que tots els britànics volen deixar la Unió Europea. Que membres nous com Romania o Croàcia només busquen beneficis econòmics, sense tenir cap altre tipus d’interès en el projecte. Que a la gent del nord d’Europa no els hi agrada els grecs i que als grecs no els hi agrada els alemanys i que als alemanys no els hi agrada ningú.
Ara bé, permeteu-me dir-vos una cosa: ara mateix esteu mirant una web que ha estat creada per gent jove de tota Europa. En el seu temps lliure. No perquè se’ls pagui diners, sinó perquè creuen en la idea que hi ha darrera d’aquest projecte.
Permeteu-me dir-vos més coses: els grecs que han contribuït amb les seves històries han sigut dels més fiables de tots. L’equip de traducció britànic és un dels més grans que tenim, amb una dotzena de gent mostrant de tot menys falta d’interès en Europa. L’equip romanès compta amb menys membres però tot i així ha aconseguit traduir quasi tots els textos. Per cert, jo soc alemanya i ningú ha expressat cap malestar al respecte.
Com és lògic no tot ha anat perfectament bé i sense problemes: molta gent es va unir amb gran il·lusió només per dir-nos dos setmanes després que, malauradament, ja no podien continuar participant-hi. Alguns simplement han abandonat de forma silenciosa i mai més hem tornat a tenir notícies d’ells… Encara hi falten idiomes en la web, com el francès per exemple. No sé perquè. Potser encara no hem donat amb la gent adequada.
Però tot i que alguns han marxat, finalment podem presentar-vos grans històries en uns vint idiomes.
Abans que acabi, vull respondre una pregunta que se m’ha fet molts i molts cops: per què publiqueu en tots aquests idiomes quan avui en dia tothom pot llegir en anglès? La llengua és una gran part del que som, de la nostra herència, fins i tot la manera en que pensem. Per mi les diferents llengües que tenim representen la essència d’Europa: totes són diferents i úniques, però al mateix temps relacionades, pertanyent a una gran família. Ja sabeu, mentre escric aquest text ni tan sols sé en quin idioma ho llegireu i això ho trobo un pensament interessant.
Esperem que gaudiu de “Meeting Halfway” i que torneu aviat.
Maria-Xenia Hardt & tot l’equip de MH
[crp]
Comentaris recents